Llibertat
Marisol Artero Lopez bordils
La meva visió dels fets que estan passant aquest dies:
Soc mare de dos fills que ara ja són adults, quan van fer 18 anys, els vaig explicar que ja eran majors d´edat i que les seves actuacions serien a càrrec seu. Van decidir al cap d´uns anys d´anar a viure sols, jo com moltes mares tenia mitja malaltia, ja que eren els nostres nens. Tot i que anaven avisant que qualsevol dia marxarien, no els fèiem cas, fins que varen posar data.
Llavors, hi va haver estires-i-arronses perquè no marxessin, els advertíem que no se´n sortirien, que no tot eren flors i violes, ens enfadàvem per tot, ens discutiem... Bàsicament no volíem que el que més estimavem al món marxés, però ho van fer, i, sincerament, estan bé gràcies a Déu. Són la meva vida i són Indepentdents i a la vida de moment els hi anat molt bé. Vull dir que amb amenaces, enfadades, i amb força no s´aconsegueix res, han de fer la seva vida i ser amics sempre.
Carta al Sr. Paco Frutos
Magda Serradell Puerto quart
Sr. Paco Frutos:
Sabent la seva trajectòria personal i política de molts anys, des de el 1963 on va ingressar al PSUC, va ajudar a organitzar el sindicat CCOO, diputat al parlament de Catalunya pel PSUC (1980-1984) i més tard secretari general del Partit Comunista (1998-2009), avui he quedat molt «sorpresa» per la seva participació i parlament a la manifestació convocada per Societat Civil Catalana.
Tothom és lliure d´expressar les seves idees (faltaria més), però el que no em sembla coherent en una persona que ha representat durant tants anys una manera de viure i pensar és que estigui d´acord amb algunes de les opinions que s´han dit en els diferents parlaments: com ara «Visca el Rei» i «Donem les gràcies als cossos i forces de la seguretat de l´estat», a quin agraïment es referien? Considero que si ha participat en aquesta manifestació és perquè està d´acord amb «tot» el que s´ha expressat.
Vostè ha dit que els partits d´esquerres no són nacionalistes, és que ara tampoc són republicans?
Eleccions autonòmiques:
21 de desembre
Pere Espinet i Coll anglès
Aquests darrers dies, el senyor Mariano Rajoy ha agafat molta gent de la classe política amb el pas canviat. Crec que la immediatesa de les eleccions no ha acabat d´agradar gaire a una part del seu nucli dur.
El cronòmetre ha començat a comptar. Caldrà presentar llistes, amb coalicions o no, on el pòsit d´aquest any i mig molt tindrà a veure.
Tradicionalment, en les eleccions autonòmiques els partits regionalistes, CiU -ara PDeCAT- i ERC, han estat clars guanyadors. En aquest moment, no sè què els pot passar pel cap a les executives d´aquests partits. Crec que, si no es presenten, poden deixar orfes una bona part de l´electorat.
Referent als altres grups polítics amb representació al Parlament de Catalunya, els dic el mateix, i si hi ha més partits que es volen presentar, benvinguts siguin. El poble els espera amb els braços ben oberts.
Caldrà tenir molt de seny, respecte, humilitat i no fer volar coloms, que no tot s´acaba amb unes eleccions: hi ha l´endemà i l´endemà de l´endemà, on tots els ciutadans i ciutadanes del poble català ens creuarem cada dia per anar a la feina, al metge, a les escoles, a diferents esdeveniments, etc., i que res ens faci canviar la nostra manera de fer i ser per alguna decisió lliure i democràtica que es pugui prendre.
