21 de novembre de 2017
21.11.2017

Perspectives

21.11.2017 | 09:41

Un dels grans avantatges de viatjar és que et canvia la perspectiva amb què veus les coses que t'ocupen. Així, una excursió recent a Londres, m'ha demostrat que una de les batalles en la gran «guerra» del «procés», ja la tenim guanyada. És la de les relacions públiques. Abans, quan sortíem de casa per explorar altres indrets, sempre havíem de fer referència a Barcelona o Espanya perquè la gent pogués ubicar-nos. Això s'ha acabat. Avui, podem anar tranquil·lament pel món, tot dient que venim d'un petit país de sota els Pirineus que s'anomena «Catalonia» i tothom sabrà no només localitzar-nos geogràficament i política, sinó que fins i tot sabran que estem vivint temps convulsos per una relació molt malmesa amb Espanya. Com a casa nostra, alguns han entès que no podem continuar vivint sota el mandat d'un estat que ens tracta com a súbdits, però també hi ha qui no entén per què volem trencar una relació que ja dura molts anys i que –segons ells– també ha tingut moltes èpoques de bonança, tant econòmica com social.

Pel que fa als britànics, comparteixen amb nosaltres una visió més aviat crítica del paper que està tenint la UE. Molts d'ells segueixen amb el cor i els ànims molt dividits sobre el Brexit, però tant els detractors com els defensors de la marxa del Regne Unit del «Club dels 27» son conscients que bona part del «problema» l'ha generat la mateixa Brussel·les, per haver-se convertit en una estructura supranacional feixuga i inflexible, incapaç d'atendre les especificitats de cadascun dels seus països membres. Personalment, encara em pregunto quan, com, qui i a on han convençut Jean-Claude Juncker per cobrir l'esquena a un Mariano Rajoy cada cop més qüestionat, fins i tot dins les seves pròpies files. Fou Felip VI, que el tractà «a cos de Rei» el dia del lliurament, a Gijón, dels premis que porten el nom de la seva filla? O foren els acadèmics quan li van reconèixer els seus suposats mèrits (en la reconquesta de Catalunya, pregunto jo?) amb un títol honorífic (Doctor honoris causa) de la Universitat de Salamanca? En tot cas, segur que algun dia haurà d'explicar aquest suport indiscriminat a un dels governs més corruptes del continent, en contra de la demanda democràtica de milions de ciutadans europeus.

Una altra perspectiva que m'ha canviat aquest viatge és el del transport públic en vehicle privat més ben pensat i executat que es coneix: Uber. Entenc les crítiques, sobretot per part dels gremis de taxistes, a un servei que funciona de manera impecable, racional, meticulosa i amb una relació preu-qualitat que difícilment pot superar-se. Però s'imposarà segur, com la República. Només és qüestió de temps!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema