11 de gener de 2018
11.01.2018

Exèrcit popular

11.01.2018 | 00:48

Els parlava ahir de dos llibres de dos militars que agiten les aigües habitualment estancades de la nostra política de defensa. Com volen que no estigui estancada si la ministra del ram és Dolores de Cospedal, la qual s'embolicava amb l'acomiadament d'un comptable, i segueixen classificats, és a dir inaccessibles, documents militars emesos entre 1936 i 1968. Quan els historiadors puguin consultar-los, potser no entenguin la cal·ligrafia, llavors encara hi havia cal·ligrafia, i calgui recórrer a un especialista en paleografia ibèrica. És cert que som part d'Europa i que tenim bases americanes i que estem a l'OTAN. Tot això està molt bé quan es tracta d'anar de socis minoritaris en aventures imperials així a l'Iraq com a l'Afganistan: missions de pau en diuen, però no ho són.

Jo soc més pacífic que pacifista i no veig per cap costat que la defensa del nostre territori estigui garantida. No seria la primera vegada que els Estats Units ens deixen a l'estacada, ja ens van abandonar a Franco un cop i van considerar el cop del 23-F «un assumpte intern», no se m'ha oblidat. I pel que fa a Europa, encara no té a punt l'invent que tantes vegades anuncia i que tant triga a arribar. El tinent Luis Gonzalo Segura és taxatiu: «Si ens envaeixen, l'Exèrcit no podria defensar ni la quarta part d'Espanya». I advoca per un cos professional embolicat per un exèrcit de soldats reservistes voluntaris. Per fi ho diu algú, perquè fa anys Julio Anguita va dir alguna cosa semblant i la intel·ligent proposta es va diluir entre rialletes de conill.

Estic convençut que els nostres soldats professionals ho fan bé, però ells no fan política, això ens correspon a nosaltres. El coronel Pedro Baños, a Así se domina el mundo, retrata un grup de potències que es presenten com a garants de la pau i són els majors venedors d'armes (WikiLeaks ja ens va il·lustrar sobre el costat polític d'aquest cinisme) i advoca per «formar en l'humanisme i fugir de les societats tecnificades». Ja ho va dir Allen Ginsberg: «Moloc, la ment del qual és pura maquinària; Moloc, la sang del qual és moneda corrent».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook