27 de febrer de 2018
27.02.2018

Cartes

27.02.2018 | 07:08

El partit de futbol Barça-Girona
carles mallart girona
Dissabte passat era un dia especial, ja que es jugava el partit Barça-Girona. Era la primera vegada que s´enfrontaven al Camp Nou i tant a Girona ciutat com a comarques va ser tot un esdeveniment. Ja fora amb autocars per l´ocasió, ja fora amb vehicles particulars, s´hi van veure molts milers de persones al camp del Barça, que va registrar una entrada record d´aquest any 2018, ja que va superar els 85.000 espectadors. La gent del Barça i de Barcelona tambe té una simpatia especial amb el Girona FC i l´ambient va ser molt i molt diferent dels Barça-Espanyol, on la rivalitat es màxima. El Girona FC cau bé arreu i aquest any és l´equip revelacio.
Vaig decidir anar amb la -Penya Barcelonista de Girona per la comoditat. La penya va fer dos autocars, un era el de sempre, contractat amb la Teisa 1920, empresa molt professional que sap gestionar molt cor­rectament els desplaçaments esportius, ho he comprovat en nombroses ocasions des de fa 20 anys. Saben posar pel·lícules a l´anada, retransmissió del post partit amb declaracions per la ràdio dels entrenadors, jugadors... En el segon autocar, de l´Hispania de Salt, cap pel·lícula, i a la tornada li demanem al xofer si ens pot posar en Puyal amb les declaracions postpartit i ens diu que no, que ell segueix la COPE (fluxet només per a ell) i no pensa pas canviar-ho. Vàrem quedar estupefactes, i no vàrem voler discutir, no fos cas que es poses nerviós.
La gent de la Penya del Barça a Girona des de sempre són una gent fantàstica, et fan els viatges agradables amb la porra, la ratafia, el cava, les galetes, els càntics, pel·lícules... i no es mereixen un tracte aixi d´una empresa irresponsable i mediocre. Un consell, un altre dia dos autocars de Teisa, que sí que sap què es porta entre mans.
En Guardiola sempre diu: Els detalls són importants, certament, quanta raó que te.


Descansa en pau Raimon Ribas Mora
carme soler i sala porqueres
Quan he entrat a l´estança decorada en tons grisos i negres, m´hauria d´haver pensat que la Carme i en Raimon deixarien la seva empremta fins i tot en aquest lloc i en un moment tan solemne. Imatges dels manaies, les lletres de Can Mora, narcisos grocs, safates de xuixos i pastes perquè no faltés res als qui els hem volgut acompanyar, ninos vestits a punt per anar a la cavalcada, fotografies de joventut, escrits i caliu, el caliu que només ells dos saben transmetre.
La casualitat ha fet que ens retrobéssim amb l´Isaac d´Aiguaviva, gran artista, amb qui vaig tenir l´honor de pintar uns arbres per ambientar la presentació del llibre Fulles de Girona. En veure´l, la Carme s´ha disculpat perquè per primer any no li havia fet arribar cap detall pel seu aniversari... i és que, malgrat les dificultats, han passat la vida pensant en els amics!
Hem acomiadat definitivament en Raimon, però la M. Carme sabrà que els estimem i tots els qui els hem conegut, els agraïm com ens han delectat el paladar, però també les converses i sobretot, la generositat amb què han estimat i fet reviure les tradicions. La trobada gegantera de Fires, les catifes de Corpus, que malauradament ja no es fan, i tantes altres... La Granja hauria estat un bon lloc on viure els records i les tradicions una vegada tancada, però no va ser possible.
En Raimon ara descansa en companyia dels pares, i tu que encara tens força, lluitaràs perquè no es perdi la memòria de la nostra ciutat. Escriu on vulguis, als diaris, al Facebook, però no deixis de fer-ho perquè necessitem la teva energia i els teus records que nodreixen els nostres. I, com tots hem coincidit a dir-te, ens tens pel que necessitis.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit