Darrerament es parla molt de la participació ciutadana i, de fet, la majoria de governs locals estan tirant endavant moltes iniciatives en aquest sentit. Cada dia apareixen notícies en els mitjans sobre com molts ajuntaments estan tirant endavant pressupostos participatius o com s'inicien processos participatius per tal que els ciutadans del municipi decideixin l'ús d'un equipament municipal.
Els governs i els alcaldes són conscients que la participació de la ciutadania en la presa de les decisions cada cop és més important i que en un futur serà difícil veure governs que prenen totes les decisions sense la participació dels seus veïns. La nova manera d'entendre la política posa la participació ciutadana al centre. Bàsicament perquè la gent ha deixat clar que vol participar en la presa de decisions.
Aquest fet està provocat bàsicament per dos motius: l'allunyament de la gent de la política tradicional i la conseqüent irrupció de nous partits polítics i en segon lloc, la revolució tecnològica, que ha aportat nous valors vinculats a la transformació digital que s'han traslladat a la política fins a fer-los imprescindibles: proximitat, transparència, participació i rendició de comptes. Valors que els ciutadans ja comencen a veure com a innegociables.
Si tot això és així, per què participa tan poca gent en els processos participatius? Si ens hi fixem, el percentatge de la població que participa en un procés participatiu d'àmbit municipal sempre és molt baix. Lluny dels dos dígits. Ja sigui una consulta, la configuració de part d'uns pressupostos o la redacció d'un nou POUM.
Es poden buscar molts motius en la comunicació i la difusió d'aquests processos, en el fet que sovint facin referència a àmbits parcials i no del conjunt del municipi o qualsevol altra excusa. Crec, però, que el factor clau d'aquesta baixa participació està de fet en la demanda mateixa del que vol la gent quan demana més participació ciutadana.
Segons el meu punt de vista, la gent vol governs necessàriament oberts a la participació ciutadana. És a dir, governs compromesos amb la participació. I això no vol dir que els veïns d'un barri puguin decidir quines inversions podran fer en aquell barri amb una part petita del pressupost, però tampoc que se'ls requereixi per participar en totes les grans decisions que ha de prendre un govern. No volen ni decidir si fan un pipican al barri o posar un fanal en una cantonada ni decidir els pressupostos anuals i totes les inversions previstes.
I així doncs, què volen? Crec entendre que volen un govern que prengui decisions i governi -per tant que no els demani la seva participació en decisions que han de prendre els seus representants-, però que estigui obert a la participació dels ciutadans quan aquests ho creguin convenient.
És a dir, un govern que pren decisions però que quan alguna decisió afecta una part importants del ciutadans i aquests volen que aquesta mesura sigui sotmesa a l'escrutini popular, es demani a la gent què vol i que els ciutadans acabin decidint. Volen governs oberts a la participació dels ciutadans sempre que hi hagi un tema que faci que la ciutadania ho reclami. És important entendre que hi ha d'haver una demanda significativa de ciutadans. I això vol dir, o un percentatge important del conjunt dels ciutadans (caldria fixar un percentatge entre el 5 i el 10%) o un percentatge significatiu de veïns d'una zona o barri afectat (caldria fixar un percentatge a l'entorn del 20%).
Per tant, que el govern articuli mecanismes que afavoreixin que quan es produeix una demanada significativa es pugui posar a consulta o hi puguin participar els ciutadans afectats.
Això comporta tenir un govern adaptat a aquesta nova necessitat. I això no és senzill.
Com ens podem imaginar això és molt més difícil de ser acceptat per molts governs municipals. Una cosa és que es decideixi si s'arreglen unes papereres o s'asfalta un carrer i una altra és admetre que les decisions de ciutat poden ser decidides per els ciutadans si realment un tema provoca controvèrsia i una part de la ciutadania se sent apel·lada. Si això es produís, sens dubte ens trobaríem amb participacions més altes i ciutadans més satisfets. Òbviament complica una mica la governança. És un canvi de xip bastant estructural i per tant, que porta el seu temps.
Segurament molts municipis no estan preparats per entendre aquest nou marc de relació amb els ciutadans i ni molts menys tenen els mecanismes per portar-la a terme, però sens dubte és questió de temps que aquesta manera d'entendre la participació ciutadana, més real i més efectiva -també més difícil de gestionar- es consolidi. Algú s'avança?
