28 de març de 2018
28.03.2018

El Març i l'Abril

28.03.2018 | 07:15

El mes de març i el febrer figuren ser, segons el costumari català, els dos pitjors mesos de l'any per als pagesos i els jornalers perquè estan plens de perills. Abans el març era el mes amb més mortalitat i s'atribuïa als sobtats canvis de temps. El dia que he passat més fred de la meva vida va ser al Mercat del Ram de Vic, un 26 de març. El meu germà Lluís i jo exigírem al pare que ho compensés amb un bon dinar.

Per molts ciutadans les observacions sobre la conducta de la natura, fetes pels homes pendents de la bondat o la maldat del temps, potser no interessen massa. El més probable és que només es fixin en la meteorologia si volen sortir de casa, però antany quan es vivia dels conreus i del bestiar i restava molt de temps per la contemplació i la reflexió, era molt important conèixer i preveure el clima, entendre la naturalesa, els capricis i les seves incoherències. La percepció dels paisatges per part dels homes contemporanis és contemplativa, estètica, la dels homes rurals interessada i pràctica.

Aquestes enraonades entre el ser humà i la natura han farcit de rocosa saviesa, de coneixements empírics apuntalats en l'observació permanent i d'alegres intuïcions, no sols el refranyer sinó també part considerable de les cançons, contes, rondalles i llegendes del nostre país, perfectament recollits per Joan Amades com també les trobem en els diccionaris de Joan Corominas, d' Alcover i de Moll. La seva lectura ens acosta a l'univers no sols rural, sinó dels comerços a l'aire lliure i de totes aquelles tasques laborals que es realitzaven segons l'estat del temps.

Ja vaig dedicar un article al mes de febrer, tradicionalment descrit com un període d'infortunis i desgràcies. La seva mala reputació en les creences populars s'explica per la seva ingenuïtat de voler recuperar dos dies cedits, un al gener i l'altre al març, que incompliren la promesa i el febrer s'ha quedat amb 28 dies.

El febrer és antipàtic i el refranyer català no té per a ell cap dita amable, fins algunes adverteixen que si el febrer no fa la feina que li pertoca ens esperà un temps advers: «Si el febrer no febreja, mal març tindrem», «Fer març i febrer» significa que dues coses estan en disharmonia, que no combinen juntes, com aquests dos mesos en el calendari que no se suporten.

Tanmateix el març el supera, és molt més dolent, odiat i interminable; ni la tendra i esperançadora primavera que cau el 20 i el 21 li treu aspror. El nom març ve del déu Mart, déu de la guerra, també ctònic, va ser el marit de la deessa Bel·lona, una guerrera, i amant de Venus, amb qui va tenir dos fills. El març és temut perquè des de l'antigor és el mes que més vides humanes talla i més desgràcies acumula pels canvis constants de temps. «Març marçot mata la vella a la vora del foc i a la jove si pot», l'anciana sabent les maleses es refugià a la llar de foc, però la mort anà allà a prendre-li la vida.

«Març marceja i la gent bogeja», «el sol de març estella el cap dels burros», «pel març pigues i barbs» (a la cara), «Quan març fa de maig, el maig fa de març». «Quan plou de març, plou faves». Explica la faula «El març enganya sa mare» que el març és tan traïdor i dolent que fins i tot enredà a la pròpia mare fent-li estendre roba i un cop penjada provocà una forta pluja.

Reprodueixo una llegenda de l'Alt Empordà que conta la maldat del mes de març, el seu instint d'escorpit de fer mal. A les acaballes del mes de març demana dies a l'abril perquè no ha aconseguit fulminar les ovelles del ramat d'una vella. El seu títol: «Els dies de la vella o manllevats» La pastora contenta li diu al març marçot: «No m'has pogut matar les ovelles, ni cap anyell». El març vexat per la vella es va girar de cap a l'abril: «Abril gentil, deixa-me'n un, deixa-me'n dos, deixa-me'n tres i un que tinc, faran quatre i els faré tan freds com els del gener i totes les ovelles de la vella vull pernabatre». I el març li va espernetegar més de mil».

S'ignora l'etimologia del nom abril, alguns defensen que ve del llatí «aperire», obrir, perquè és quan la natura es vesteix de fulles i de flors i els conreus ufanegen. L'abril té adagis positius com de negatius. «L'Abril va deixar morir la seva mare de set», un retret a l'Abril quan no rega la terra. «Sol d'abril i sol de tardor fan l'any bo i millor».

Compleixo anys el més d'abril, no crec en els horòscops ni en les cartes astrals. Com puc creure-hi si al mateix dia del meu aniversari van néixer en Hitler i en Joan Miró? En Dalí declarà que mai donaria el número del seu telèfon a un que cregui en horòscops i cartes astrals. Una amiga em va regalar una carta astral. El pitjor no era les bestieses que vaig llegir com dir-me: «que en el passat havia tingut problemes», «que el mes d'agost se'm girarien greus conflictes laborals», «que en el futur tindria alguna malaltia de veu i de panxa», el pitjor, dic, és que l'astròleg em va convidar a sopar a casa seva; després d'escoltar-lo una llarga hora tocant el piano volgué rematar la carta astral. Em vaig limitar a dir-li que a l'agost feia vacances i m'assegurà que els astres no s'equivoquen mai i que jo no havia donat amb prou exactitud l'hora exacta del meu naixement.

En el meu poble els que creuen que els astres influeixen en el comportament humà, els hi diuen llunàtics, gent arrauxada i d'humor variable. Gens fiable.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit