Demà celebrarem la gran diada de Sant Jordi. Patró de Catalunya, festa de la rosa i del llibre. Els venedors de roses fan hores extraordinàries, muntant parades i dispersant-se pels carrers. També els llibreters surten al carrer. Mentre els respectius establiments es veuen extraordinàriament concorreguts, també s'amplien amb la corresponent parada a la Rambla o a la plaça de Catalunya. Any rere any aquesta festa està no només mantenint-se, sinó que prenent un més destacat protagonisme. A la nostra ciutat s'estan tancant antigues llibreries i obrint-ne de noves. El llibre tradicional segueix defensant la seva presència en la nostra societat, malgrat les noves tecnologies que ofereixen uns altres sistemes de lectura i d'informació. També es van actualitzant les tècniques d'impressió i els sistemes de venda.
Avui voldria recordar les llibreries que existien a Girona en la primera meitat del segle passat, quan la celebració de la Festa del llibre començava a tenir un lloc en el nostre calendari, des que s'inicià en el ja llunyà any 1929. El més antic dels establiments de venda de llibres d'aquella època era el de la família Franquet del carrer de l'Argenteria. No només es dedicaven a la venda sinó que també tenien taller d'impressió. Aquest estava situat al carrer de la Força, en la casa que fa cantonada amb l'inici de les escales de la Mare de Déu de la Pera. Els Franquet imprimien i venien llibres des de mitjan segle XIX. En la llibreria de l'Argenteria els estudiants de l'Institut del carrer de la Força, que era l'únic centre d'ensenyament mitjà de la ciutat i un dels dos de la província, hi anaven a comprar els llibres de text, indispensables per als seus estudis. Durant molts anys aquella llibreria tenia l'exclusiva de la venda d'aquells textos. També s'hi podien trobar exemplars d'edicions del segle XIX, algunes de les quals es consideraven exhaurides; però de tant en tant, quan en el magatzem del primer pis de la llibreria feien neteja, sortia a l'aparador un exemplar una mica esgrogueït de les tan buscades edicions de Bandos y bandoleros en Gerona o de La festividad de Corpus en Gerona. Obres de Julián de Chía, secretari que havia estat del nostre Ajuntament i incansable investigador de la història local. O alguna edició de poemes de Josep Franquet i Serra, inspirat poeta, que fou titular d'aquell establiment en les darreries del segle XIX.
Al mateix carrer de l'Argenteria, i a ben poca distància de can Franquet, la llibreria Geli hi té la seva seu d'origen vuitcentista, la qual avui és la més antiga de la ciutat. Manté ben viva la seva activitat i està totalment actualitzada. Però ha variat la seva especialització. En aquell temps s'anomenava Llibreria de Sant Josep. La imatge del sant presidia l'establiment des de la corresponent fornícula. El seu aparador s'anava disposant d'acord amb el calendari litúrgic. Figures de pessebre des del primer diumenge d'Advent. Llibres i joguines instructives, en vigílies de Reis. Llibres de devoció i rosaris, per la Quaresma. Estampes-recordatoris, i creus i medalles el mes de maig, el de les Primeres Comunions. Imatges religioses durant tot l'any.
Una altra llibreria Geli la trobàvem amb accés per la Rambla Verdaguer, actual plaça de Catalunya i pel carrer de l'Albereda. S'anomenava Llibreria del Sagrat Cor. També estava especialitzada en el llibre de caràcter religiós. Era tal la idea de llibreria religiosa que tenia el senyor Joan Geli que motivà una curiosa anècdota. Un dia es presentà un inspector de treball i demanà el Llibre de visites. El senyor Geli, sense dubtar gens ni mica, anà a la prestatgeria, prengué el Llibre de visites al Santíssim Sagrament i l'oferí al suposat client, el qual li especificà que el que li demanava era el llibre d'actes de les visites d'inspecció. El matí del dia 20 de juliol del 1936 fou saquejada aquella llibreria, la qual no es reobrí fins al 1939. El darrer titular era oncle del senyor Francisco Geli de l'Argenteria. En jubilar-se traspassà l'establiment a la família Poch-Call.
A la Rambla s'hi obrí la Llibreria Dalmau Carles Pla, S.A., que anteriorment estava instal·lada a la plaça de l'Oli. Amb la mateixa titularitat funcionava l'editorial que tenia les seves àmplies instal·lacions al carrer Joan Maragall. El seu origen es troba en els inicis del segle XX. Aleshores el carrer Maragall era encara un descampat on s'hi començava a construir, convivint edificis, amb hortes, pasturatges i camps de conreu. Tant la llibreria, que posteriorment canvià el nom pel de Pla Dalmau, com l'editorial tingueren un gran predicament. Els llibres de l'editorial s'usaren en nombroses escoles de ciutats i pobles d'Espanya i dels països de llengua castellana d'Amèrica. Foren els llibres en què el rei Alfons XIII adquirí els seus primers coneixements científics.
Al carrer de la Cort Reial s'hi trobava la Llibreria Escolar. Era un local bastant reduït. Era una llibreria de temàtica general, però amb una especial dedicació al llibre docent, com el mateix nom de l'establiment indicava. També desenvoluparen alguna activitat de tipus editorial.
Al carrer Bonaventura Carreras Peralta la llibreria Roca era com un centre de trobada de mestres rurals que s'hi proveïen de llibres i material escolar. Al mateix temps el titular d'aquell establiment era habilitat del magisteri d'un dels districtes de la província, detall que facilitava la seva relació amb el personal docent.
A l'actualment inexistent carrer del Pavo, espai integrat a la plaça Pompeu Fabra, s'hi obria la llibreria i papereria Planas Mundet. Era un local molt petit al qual s'hi accedia baixant un o dos graons. El seu titular també era molt baixet i se'l coneixia com en Planetes. Era un gran esportista i un dels elements més actius del GEiEG. Un dia el presentaren a un destacat personatge que visità el local de l'entitat esportiva, especificant que era un element destacat de l'entitat. I ell, amb la seva peculiar modèstia, replicà: «Del Grup només soc la seva 'i' petita».
Uns pocs anys la Llibreria i papereria Carbó estigué instal·lada a la Rambla, ran la baixada del pont de Pedra. Tingué alguna relació amb el Cercle Artístic i en alguna ocasió s'hi venien les entrades de les funcions del Teatre.
La majoria d'aquestes llibreries ja són història. Però la plena pervivència d'una d'elles i la presència d'altres de noves que s'han anat obrint posa de manifest que el llibre, en la seva forma tradicional, encara és d'actualitat.
