Fora llast!

Cristina Cifuentes ha abandonat la presidència regional de Madrid queixant-se que ha estat víctima d´un xantatge. Sí, és clar, per descomptat! Però de foc amic. Probablement originat dins de les files del PP, d´alguna de les múltiples trinxeres que existeixen al camp dels populars, amb l´objectiu de salvar els mobles. No vols plegar? Doncs ja veuràs. La difusió del vídeo dels pots de crema despistats en un supermercat s´adreça directament a destruir la seva imatge personal, no només la política, que ja estava feta a miques per l´escàndol del màster regalat. Una cleptòmana, per presumpta que sigui, no pot aspirar a cap carrera destacada, com a mínim durant una bona temporada. L´han empentat cap a la vergonya perquè no es va saber apartar a temps. El poder és així de cruel i salvatge, i el material comprometedor és sempre la bala a la recambra. Tohom mira de tenir-ne, però els protagonistes del gran joc miren de no haver-la d´utilitzar, per no prendre mal. Una mica com les armes nuclears en la política de dissuasió. Si al final la disparen és que la situació s´ha descontrolat i la part contrària no es mostra raonable. O que mostra feblesa i incapacitat per tornar-s´hi. Cifuentes estava disposada a arrossegar tot el PP en la seva caiguda, i alhora posava Ciutadans davant el dilema incòmode de perdonar-la o donar suport a la moció de censura socialista. La sobtada irrupció d´aquest vídeo del 2011, que a dreta llei s´hauria d´haver esborrat al cap de quinze dies, resol al mateix temps els problemes de Rajoy i de Rivera. Molta acumulació d´interessos, suficients per posar en marxa les famoses clavegueres del poder, l´Estat profund per on circulen els materials comprometedors. Els populars treuen llast i tenen un any per intentar que els madrilenys oblidin l´episodi i la seva protagonista. Serà difícil.