05 de juny de 2018
05.06.2018

Jordi Navarro: república i ecologia

05.06.2018 | 09:01

Un dissabte al matí, d´un dia assolellat i fred, sortint de casa al carrer del Carme, molt a prop de la casa ocupada de Can Kolmo, veiem com un grup d´activistes atrefegats estan carregant uns plafons blancs en un carretonet. S´estan preparant per a un dinar popular organitzat en solidaritat amb els acusats per Red Eléctrica en el judici de la MAT.

Quan ens hi acostem, ens trobem amb l´amic Jordi Navarro, un dels activistes que les elèctriques han assegut a la banqueta dels acusats i al qual demanen tres anys de presó per haver participat en actes de protesta contra la MAT. En Jordi ens saluda. Com que els actes programats comencen a les 11 i encara és aviat, aprofitem per anar a comprar la premsa i fer un tomb. Tal com fem, dies com ara l´1 de maig, avui també volem arribar abans d´hora a un debat que s´ha programat, per tal de tenir ocasió de parlar a vells i nous camarades.

A poc a poc, ens acostem al Jardí de la Infància, que és on tindran lloc el gruix de les activitats i hem pogut saludar uns mestres de l´annexa i al veterà lluitador independentista Joan Daunis i Pijoan.

Mentrestant, el geògraf Jordi Navarro i Morera el trobem a ple rendiment organitzat i dirigint la logística de l´acte que han muntat els llibertaris de Can Kolmo. En Jordi sap com fer aquestes coses perquè té molta experiència i pràctica diària, d´organitzar coses, en la seva activitat professional com a porter de l´escola Joan Bruguera.

En un moment d´assossec, l´exregidor de la CUP aprofita per fer-nos a mans un exemplar del seu darrer llibre, República i ecologia, editat per Curbet edicions i finançat per ell mateix. Seguidament ha començat el debat, que ha estat molt lluït. S´ha criticat el control de l´energia que exerceixen les grans companyies elèctriques i les obres públiques que aquestes encarreguen a grans constructores que tenen la seu a Madrid i que tot sovint estan finançades per corporacions bancàries i diferents grups econòmics capitalistes que moltes vegades compten amb el vist i plau del governs central, autonòmic i municipal.

Protestar i enfrontar-se a projectes desenvolupistes, ultratecnològics i mercantilistes del gran capital que tenen l´aval de l´IBEX-35, dels grans partits espanyols i de l´estructura d´un estat que cada dia és més autoritari i antidemocràtic, és una lluita feixuga. La desobediència i lluites dels grups antisistema xoquen frontalment amb les forces policials i les burocràcies judicials que tenen ordres concretes de reprimir, multar i a ser possible empresonar els elements més actius.

Al cap d´uns dies hem tingut ocasió de llegir-nos el llibre d´en Jordi Navarro. Una lectura atenta del text que hem fet, no tan sols per amistat, ni pel fet d´haver compartit moltes lluites i lectures i també idees relacionades amb el combat ecològic, anticapitalista. No compartim l´ideari independentista, Nosaltres ens reclamem del federalisme i l´internacionalisme, en el marc d´una república socialista, però amb l´autor del llibre hem xerrat molt i hi hem compartit moltes batalles. L´amic Navarro, fa poc que s´ha llicenciat en geografia, i en aquest rigurós assaig demostra que, a banda d´haver estat un jove activista, polític i revolucionari, és també un intel·lectual que ha llegit els millors autors, tant catalans com d´arreu del planeta i que ha entès i assimilat les seves aportacions en el camp de les ciències tan ecològiques com socials.

Navarro ha interpretat els seus llibres, idees i campanyes de reivindicació i protesta i, com els seus mestres ha passat, de l´activisme sociopolític ecologista, a convertir-se en un intel·lectual, teòric crític i dirigent polític-orgànic -com diria Gramsci, perquè pensa globalment i actua localment dins la CUP. Primer com a militant, després com a conseller local i després un altre cop com a home de base, Jordi Navar­ro, mai ha deixat de ser un activista i ha estat a primera línia de les lluites socials, reivindicacions populars de tota mena plantejades a casa nostra.

D´antuvi, l´única crítica que li faríem és que en el seu exhaustiu i generós ventall de citacions d´autors i accions de l´ecologisme mundial, s´ha oblidat de citar la important tasca que en l´àmbit local va fer el Col·lectiu Ecologista de Girona, des de mitjans dels anys setanta fins a començament dels anys 90 del segle passat. El col·lectiu ecologista, hereu del Grup de Defensa del Medi Ambient, que durant anys va publicar una revista de referència a Girona, La Fullaraca, va integrar en diferents èpoques militants històrics de l´ecologisme com ara en Pitu Planas, l´Esperança Castanyer, en Pep Valsalobre, o, en un primer moment, el polèmic Nani Rocas.

És evident que a en Jordi Navarro, sense ser sectari, se li nota la seva militància a la CUP i en el llibre, en el fons, s´hi endevinen unes idees que podrien molt ben ser les bases programàtiques d´una república catalana ecològica, on la justícia social jugaria un paper important i on es prioritzaria l´anticapitalisme i el control de la producció i el consumisme.

Per això, Navarro propugna fomentar el decreixament industrial i respectar el medi ambient, els boscos, els rius, potenciar l´agricultura ecològica. És urgent frenar l´escalfament global. Si el que es vol assolir és un decreixement efectiu, totes les lluites anticapitalistes i en favor de la natura s´han de desenvolupar a escala universal.

Per un exlector de la revista Mientras Tanto, fundada per tot un seguit de professors comunistes que va aplegar Manolo Sacristán, es imprescindible fer la síntesi del moviment obrer, ecologista, feminista. Tots aquests moviments han de convergir en el pacifisme. Aquesta idea és la que va inspirar el moviment per la Pau i els famosos Comités per la Pau i el Desarmament que durant els anys 80 va agrupar la lluita anti-OTAN, contra els desplegament dels míssils Pershing II a Europa i contra la cursa d´armaments en general.

L´amic Navarro, com a bon cupaire, al meu parer, defensa en excés el republicanisme català, cada dia més llibertari i menys socialista, com els seus amics del PDeCAT i ERC. Per aquest motiu trobo Jordi Navarro massa localista, «catalanero» i «carlí», no tant en les idees sinó en la praxi diària. Considero que la CUP fa massa seguidisme i que el seu moviment és instrumentalitzat per sectors de la burgesia catalana que, com a tants països, preparen contrarevolucions nacionalistes al servei de les classes mitjanes.

Enfront al nostre actual pressimisme crític, l´idealista i ecològic Jordi Navarro, ens demana que ens rebel·lem i reorganitzem contra els productivistes que només defensen el PIB com a forma de progrés de la societat. Cal doncs frenar els excessos del consum, ser conscients que els recursos són limitats i que hem de preservar la biodiversitat dels ecosistemes. Per això l´entusiasta i utòpic Navarro demana que cada persona, cada barri, cada municipi, cada comarca, tota nació, treballi per enfortir aquest teixit i faci xarxa. Navarro fa una aposta decidida perquè tots junts puguem sortir de l´economia fòssil que amenaça de destruir l´economia i el territori.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema