En altres temps, els nens escrivien als Reis Mags que s'havien portat molt bé, no havien tornat boig el pare i havien deixat la roba ben plegada sobre el respatller d'una cadira com demanava la mare i que, per tant, es mereixien el camió de bombers, el patinet i l'Scalextric. En canvi ara, en escriure-li a l'Estat -la forma laica i actualitzada dels sobirans de Orient- comences a retreure-li el deute històric que té contret amb tu i que aquest pot remuntar-se a les Navas de Tolosa que al Compromís de Casp o la proclamació de la Pepa. Segueixes després amb uns laments pel teu mal finançament i, com a rematada, llances una queixa molt amarga perquè les grans xarxes de transport europeu t'han arraconat. Ara ja ets un perfecte agreujat i, per tant, comptes.
Compte amb el greuge: se't pot quedar el morro tort. El corredor mediterrani i altres connexions poden ser importants, molt, sempre que tinguem alguna cosa per exportar, per la qual cosa seria convenient que comencéssim a produir-la. És un suggeriment. Quan expira la concessió d'una autopista, no s'acaben les seves despeses: mantenir una carretera costa diners i l'hauran de pagar els seus usuaris de manera directa o sota espècie de contribuents. El mannà va ploure una vegada, però no es té notícia que el cel hagi incorregut en generoses precipitacions, almenys per aquí.
És cert que la connexió ferroviària de València amb Saragossa via Sagunt és penosa, impròpia d'una ciutat germana -nosaltres- del major centre logístic de la Península, ells. No està clar que puguem recórrer Andalusia a altíssima velocitat (malgrat que la història d'Al Andalus és una refutació expressa de l'exprés) i que la galeria comercial que va d'Alacant a Girona tingui un intolerable estrenyiment a Tarragona: estàvem molt ocupats a no ser menys que el veí i a tenir de tot i en edició de luxe. Una obra pública és això que enterra camps de blat i consolida horts. Només quan s'encerta dimensió, traçat i cost comença a ser tan raonable i alegre com un enterrament de primera.
