04 de juliol de 2018
04.07.2018

Figures i públics

04.07.2018 | 00:25

En matèria de debats i tertúlies, els mitjans promocionen cridaners escampats i doctrinaris feréstecs i disposats a degollar perquè agraden al servei i satisfan la pulsió igualitària. Quan l'assumpte a discutir guanya profunditat –per exemple l'atur o Catalunya– llavors preferim la sabatina o el sermó laic d'un novel·lista o un filòsof, si més no perquè, morts els sacerdots o amb una crònica mala salut, ens queden els escriptors als quals pressuposem en contacte amb la musa i que potser per això reben una mena de revelació. No obstant això, ningú ha demostrat que per parlar de pensions, poso per cas, el criteri d'un novel·lista sigui millor que el d'un lampista.

Escric aquestes línies sota l'influx i la impressió que m'ha produït la lectura de La desfachatez intelectual, una mena de best-seller xiuxiuejat (ja que els mitjans han malparlat del seu autor i, sovint, de la seva progenitora) que no és el primer llibre d'estil planer –que no és el mateix que escriure planerament– que m'ha semblat profitós. Encara que el seu autor, Ignacio Sánchez-Cuenca, repeteix una i altra vegada les seves propostes: comptar més amb els experts que amb els escriptors, criticar amb respecte, contrastar les dades, formar els periodistes, el conjunt s'assembla a una emissió de bones intencions, cosa que tots tenim: sense èxit.

Sánchez-Cuenca crida a la revisió a consciència i documentada dels judicis i al respecte pels opinants, però ho fa en el pitjor auditori possible, un país que, com Unamuno no va dir, tot i l'atribució, prefereix desbarrar amb enginy que encertar amb carrincloneria: aquí ens agrada la caricatura ferotge, el cos a cos. Però a més de subratllar la deriva cap al «conservadorisme remugant» de moltes de les més conegudes firmes del país –cosa constatada– l'autor ens regala algunes reflexions oportunes sobre la formació de la bombolla immobiliària, l'esclat de la crisi o la tabarra regeneracionista. El llibre ha donat forma a un difús malestar de públics molt amplis amb les seves figures intel·lectuals més poderoses. D'aquí el seu èxit (boca-orella).

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema