El proppassat 8 de juny el Museu Etnogràfic de Ripoll va acollir la presentació dels Annals 2015-2016 del Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès (CECR), dedicats prioritàriament al patrimoni industrial de la comarca. Així s'intentava corregir la poca consideració que aquest aspecte ha tingut en les diferents edicions dels Annals. D'un total de 204 articles publicats al llarg de més de 35 anys, només en 8 es recollia la temàtica industrial. Cal dir que aquest volum ha estat possible gràcies a la col·laboració de 24 estudiosos.
La idea que va empènyer al CECR fou la de que no era coherent que al Ripollès -una de les poques comarques de muntanya de Catalunya amb una activitat industrial important-, no s'hagués dedicat prou atenció a la seva història industrial, que se sumà a la revolució industrial que durant el segle XIX va protagonitzar Catalunya i que dugué a implantacions metal·lúrgiques, tèxtils, papereres i de tota mena, a més d'esdevenir una de les contrades pioneres en l'aprofitament hidroelèctric del seus rius. Aquesta industrialització també comportà conflictes socials molt lligats amb el que succeïa arreu de Catalunya i d'Europa.
L'interès pel patrimoni industrial neix a Anglaterra l'any 1962. La destrucció del pòrtic neoclàssic de la estació d'Euston va originar un moviment en contra d'aquest fet. No obstant això, la poca sensibilitat oficial vers el tema al final va provocar-ne la desaparició, que fou titllada de «vandalisme oficial». La seva importància prové de la necessitat de preservar testimonis d'una època, davant la progressiva substitució de la societat industrial per una altra de serveis. L'any 1979 es va crear a Catalunya l'Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica, que va portar a que el 1984 s'obrís a Terrassa el mNACTEC. Aquesta institució, amb la finalitat de evidenciar valors industrials d'arreu del territori català, s'ha anat estenent fins assolir un sistema territorial que consta de 28 centres museístics i patrimonials que expliquen diferents aspectes de la industrialització de Catalunya. Al Ripollès i a Osona, la Farga Palau a Ripoll, el Museu del Ter a Manlleu i el Museu de la Torneria a Torelló en representen una mostra.
El patrimoni industrial a casa nostra no ha merescut fins ara un reconeixement acadèmic. L'atenció al patrimoni ha quedat sacralitzada al voltant de valors artístics, històrics o d'antiguitat que, en molts casos, no es troben en els objectes industrials. Aquesta diferent visió del que és o no és patrimoni està comportant que vestigis pretèrits, de discutible valor patrimonial, obtinguin una atenció excessiva per part de les administracions i en canvi la desaparició de sistemes hidroelèctrics -com ha succeït en l'actuació urbanística de la Preparación Textil a Ripoll, què en el seu temps va ser vital en donar treball a milers de persones- puguin desaparèixer sense merèixer cap consideració administrativa.
En molts casos han estat plataformes ciutadanes les que han preservat elements del patrimoni Industrial i evitat la seva desaparició. Les plataformes per salvar les tres xemeneies de la central de Sant Adrià de Besòs o la campanya «Salvem les adoberies» a Vic en són clars exemples.
