No conec personalment Marc Gasol, però em té captivat des que va jugar a Girona entre els anys 2006 i 2008. No em refereixo a les seves virtuts com a jugador de bàsquet, que també, sinó pel seu tarannà personal. Per la seva humilitat i, per damunt de tot, per ser una persona agraïda. Marc Gasol va venir a Girona descartat pel FC Barcelona. Aquí va explotar esportivament. En la seva segona temporada va ser considerat el jugador més valuós durant onze jornades, superant el rècord d´un mite com el lituà Arvydas Sabonis. Amb ell, l´Akasvayu va guanyar la FIBA Cup. Dues temporades excepcionals el van catapultar cap a l´ NBA, de la mà dels Grizzlies de Memphis. La seva trajectòria a la major competició del bàsquet mundial i a la selecció espanyola són sobradament conegudes.

Marc Gasol va viure dos anys a Girona, en va marxar, com han fet tants altres esportistes, i la ciutat podria haver quedat com un record més -un bon record, això sí- en la seva vida personal i esportiva. Ell, de fet, és de Sant Boi, i a Girona no se li havia perdut res. Però no. Marc Gasol ha agraït, fins a nivells gens habituals en els esportistes professionals, la seva estada a Girona. No oblidaré mai que, quan els Grizzlies van adquirir els seus drets per jugar a l´NBA, va rebre peticions d´entrevistes de mig món. Llavors encara jugava amb l´Akasvayu. Només en va concedir dues: als dos diaris de Girona. Més enllà d´aquesta anècdota, que per a mi té un gran valor després d´haver conegut de prop o de més lluny molts esportistes professionals, Marc Gasol no ha estalviat gestos amb la ciutat que el va acollir i el va ajudar a arribar als més alts nivells del bàsquet. Agraït per això, va decidir crear i patrocinar una escola de jugadors i un club que estic segur que veurem molt amunt. I, com si es veiés obligat a estar en permanent deute amb la ciutat, que no és així, per avui ha organitzat, juntament amb el seu germà Pau, un espectacular partit que portarà Fontajau figures rellevants com Jimmy Butler, Felipe Reyes, Ricky Rubio, Fernando San Emeterio, Sergi Llull, Juan Carlos Navar­ro, Víctor Claver, etcètera. La que de debò té un deute és Girona, amb Marc Gasol.