El tribunal alemany de Schleswig-Holstein va confirmar, finalment, els temors de Pablo Llarena, jutge instructor del Tribunal Suprem contra els líders independentistes: Carles Puigdemont, anterior president de la Generalitat, podria ser extradit a Espanya per malversació de fons públics (amb una condemna màxima de 12 anys de presó), però no per rebel·lió (penat amb 30 anys), principal eix de la causa judicial. La decisió encara pot ser recorreguda per Puigdemont que, mentrestant, roman lliure a Alemanya i sense mesures cautelars.
Com va ressaltar ràpidament la premsa alemanya, la decisió del tribunal regional deixa en una situació incòmoda el jutge Llarena. Hi cal afegir un factor nou, que no existia quan es va produir la detenció de Puigdemont en sòl alemany: la declarada voluntat de distensió que pretenen portar endavant els nous inquilins de la Moncloa, Pedro Sánchez, i de la Generalitat, Quim Torra.
La intenció de portar el conflicte entre Madrid i Barcelona del pla jurídic (com va abonar l'Executiu de Mariano Rajoy) al polític ja ha tingut dues visualitzacions: el trasllat dels presos independentistes a presons catalanes i la recent trobada monclovita entre Sánchez i Torra.
A la vista de la decisió de Schleswig-Holstein ja se senten veus perquè, en el moment oportú, la Fiscalia General de l'Estat (depenent del Govern) modifiqui les seves posicions i «rebaixi» les peticions de condemna per als encausats. Una cosa que convindria molt a determinats actors polítics (PSOE, ERC i PDECAT) i no tant a altres (PP, Ciutadans, CUP, CDRs). Així que caldrà veure com es desenvolupen les coses d'aquí al novembre, data previsible del començament del judici al Tribunal Suprem.
