Esquellotada és una forma de protesta popular consistent en un grup de persones cridant l´atenció amb el repic d´atuells, ja sigui picant olles, paelles o d´altres estris.

Comença aquest mes de novembre de 2017 amb un petit grup de veïns del poble de Bescanó indignats per l´empresonament i exili d´una sèrie de líders socials i polítics de diversos partits i associacions catalanes. Avui sumen 267 dies de protesta continuada. No volem amagar que moguts per l´entusiasme patriòtic dels esquellotaires de Bescanó, tot i que inicialment vàrem col·laborar amb el nostre amic Llorenç Carreras, durant uns mesos ens vam refredar, ja que per a uns marxistes internacionalistes aquesta no era la nostra ­guerra. Però davant de la passió republicana d´aquests catalans interclassistes ens hem vist obligats pel silenci que els fan els propis mitjans locals d´escriure a favor d´aquest estol de patriotes catalans empresonats o exiliats.

És admirable la praxi política i cultural amb què cada vespre els esquellotaires organitzen un munt d´activitats, xerrades, fulls informatius, notícies, petites obres de teatre, cançons revolucionàries i penjades de tires grogues, llaços grocs als fanals de tot Bescanó. Estan decorats des dels balcons i places amb pancartes i retrats dels presos polítics fins arribar al campanar de l´església del poble. I què dir de les festes, botifarrades, xocolatades, coques, compartides amb vins i caves? Esmorzars solidaris.

Totes aquestes activitats i moltes altres estan recollides en un petit fullet de 26 pàgines superil·lustrades i acolorides, pedagògiques, fetes per ordinador a manera d´enciclopèdia. Aquest document el vam llegir quan sols portaven 100 nits, era hivern, fred i plujós; avui quan escrivim finalment aquest article ja ha passat la primavera, ha arribat l´estiu i també moltes llunes plenes. Aquests entusiastes de BKN porten 267 vespres en què aquest estol d´activistes anònims protesten a favor dels presos polítics. Cada vespre es reinventen, en la protesta, creativitat, des d´una mínima representació d´Antígona, la gran tragèdia clàssica representada al pati del teatre de BKN, on van aprendre que no s´ha de respectar una llei injusta. A continuació feren reflexions sobre la vida i obra de personatges com Sòcrates, Galileu, Francesc Ferrer i Guàrdia, Joana Raspall, Bac de Roda, la Revolució Francesa, els jacobins i Robespierre, Riego, la República... i tants altres temes de l´entorn republicà.

Amics lectors, com tots sabeu, servidor no és ni nacionalista ni independentista, però em fascina la praxi política i cultural d´aquests petits grups com els esquellotaires de BKN que porten a la pràctica les velles idees dels bolxevics, de les seves assemblees i dels seus soviets. És una llàstima que en cada poble, en cada ciutat, no hi hagi un petit grup d´esquellotaires que treballin, en el nostre cas ens agradaria més, per una república federal socialista. I més quan entusiasmen amb projeccions cinematogràfiques com El Gatopardo de Luchino Visconti, cineasta, aristòcrata i militant del PCI. Cada setmana aquest petit grup convida persones inquietes en la política i la cultura, com per exemple el poeta argentí Edu Sivori, que ens va sensibilitzar de les protestes de Las Madres de la Plaza de Mayo, o el dissenyador de còmics i pintor muralista Oriol Tuca, que ens va fer ofrena d´una obra en directe.

Per celebrar els 250 dies amb el suport de l´Ateneu Republicà i el Futbol, van organitzar la vetllada amb la Flama del Canigó, convidant l´actor Martí Peraferrer, que va llegir el manifest i al llarg del sopar va recitar fragments del poema Canigó. També volem destacar el Via Crucis resseguint el camí on hi ha els nou presos polítics representats en diferents balconades del carrer Major. Per Sant Pere, han presentat el llibre Ecologia i República, de l´exregidor a l´Ajuntament de Girona i dinamitzador dels temes ecològics, l´amic Jordi Navarro. I el pròxim 20 de juliol, xerrada-debat amb Arcadi Oliveras, veterà líder dels moviments socials i pacifistes.

Els esquellotaires han treballat per aconseguir una plaça amb el nom de l´U d´octubre de 2017, a proposta dels dos grups polítics al consistori, i es va quedar amb batejar el parc sense nom a la zona de la piscina-casal d´avis-poliesportiu. Trobem a faltar una implicació més gran dels polítics de torn en tots aquests dies de protesta per les retallades en la llibertat d´expressió.

Per celebrar els 300 dies estan preparant una altra minirepresentació teatral del nostre admirat dramaturg i poeta comunista Bertolt Brecht, hereu de la revolució d´octubre i dels consells dels soviets, consells assemblearis populars que ens recorden aquests anònims esquellotaires bescanonins que en l´etapa superior del capitalisme global hi hagi aquests petits grups que ens agradaria que el seu enemic a batre fos el neoliberalisme de les multinacionals.

I acabarem amb un petit poema de Bertolt Brecht, En temps d´extrema persecució: «Si sou abatuts / què quedarà? / Fam i lluita, / neu i vent. / De qui aprendreu? / D´aquell que no caigui, / de la fam i de la fred. / No es podrà dir / que no ha passat res. / Els que suportessin la càrrega / retornaran les queixes. / Qui els informarà / d´aquells que morin? / Les seves cicatrius i munyons / els informaran.»