L'any 2019 serà especialment intens en qüestions electorals ja que hi haurà comicis autonòmics, locals i al Parlament Europeu, no estant descartades eleccions a les Corts Generals. Convindria que per llavors estigués prou garantida la participació política de les persones amb alguna discapacitat intel·lectual perquè en els últims processos electorals no van poder exercir el sufragi gairebé 100.000 d'aquestes persones per l'aplicació de les previsions de la Llei Orgànica de Règim Electoral General (LOREG) , l'article 3 de la qual disposa: «no tenen dret de sufragi: b) Els declarats incapaços en virtut de sentència judicial ferma, sempre que aquesta declari expressament la incapacitat per a l'exercici del dret de sufragi. c) Els internats en un hospital psiquiàtric amb autorització judicial, durant el període que duri el seu internament sempre que en l'autorització el jutge declari expressament la incapacitat per a l'exercici del dret de sufragi. 2 ... els jutges o tribunals que coneguin dels procediments d'incapacitació o internament han de pronunciar-se expressament sobre la incapacitat per a l'exercici del sufragi ... ».

És constitucional aquest precepte? L'enunciat és, si més no, incorrecte perquè les persones a les que s'al·ludeix no tenen dret de sufragi: són titulars del mateix però no el poden exercir. I la premissa jurídica de la qual cal partir és que aquestes persones són titulars dels drets fonamentals i han de comptar, per mandat constitucional, amb el suport dels poders públics per exercir-los; no en va, encara que amb un llenguatge manifestament millorable, es proclama en l'article 49 de la Constitució (CE) que «els poders públics realitzaran una política de previsió, tractament, rehabilitació i integració dels disminuïts físics, sensorials i psíquics, als que prestaran l'atenció especialitzada que requereixin i els empararan especialment per al gaudi dels drets que aquest Títol atorga a tots els ciutadans»; prèviament, l'article 9.2 disposa que «correspon als poders públics promoure les condicions perquè la llibertat i la igualtat de l'individu i dels grups en què s'integra siguin reals i efectives; remoure els obstacles que impedeixin o dificultin la seva plenitud i facilitar la participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i social».

Aquestes obligacions es reforcen amb la ratificació per part d'Espanya de la Convenció sobre drets de les persones amb discapacitat, el propòsit de la qual «és promoure, protegir i assegurar el gaudi ple i en condicions d'igualtat de tots els drets humans i llibertats fonamentals per totes les persones amb discapacitat, i promoure el respecte de la seva dignitat inherent» (art. 1); també preveu que «els Estats membres han d'assegurar a les persones amb discapacitat els drets polítics i la possibilitat de gaudir-ne en igualtat de condicions amb les altres ...» (art. 29).

La interpretació dels articles 23 (drets de participació en assumptes públics), 14 (prohibició de discriminació) 49 i 9.2 CE, juntament amb la Convenció esmentada, sembla que no ofereix dubtes sobre la titularitat dels drets polítics, en particular del sufragi, per part de les persones amb alguna discapacitat, física o intel·lectual. I de la CE tampoc en deriva cap presumpció en contra de l'exercici d'aquests drets, de manera que, si s'escau, ha de ser el legislador el que en condicionar l'exercici d'un dret fonamental com el sufragi justifiqui de manera suficient la constitucionalitat de la limitació. Si no hi ha aquestes limitacions cal presumir la capacitat d'obrar iusfonamental de la persona amb alguna discapacitat.

La qüestió és que el vigent article 3 LOREG apareix com un precepte que no estableix cap criteri, que guarda silenci sobre quin ha de ser l'estàndard de prova, deixant-ho tot en mans de l'òrgan judicial. I referent a això s'ha de recordar la doctrina del Tribunal Europeu de Drets Humans, segons la qual «quan una restricció de drets fonamentals s'aplica a un grup particularment vulnerable de la societat, que ha patit una discriminació considerable en el passat, com és el cas de les persones amb discapacitat mental, l'Estat disposa d'un marge d'apreciació més aviat estret, i ha de tenir raons molt poderoses per imposar les restriccions en qüestió» (STEDH Alajos Kiss c. Hongria).

És important assenyalar que en aquest moment s'estan tramitant al Congrés diverses propostes legislatives per reformar les previsions vigents i la més avançada és la presentada per l'Assemblea de Madrid, que postula la supressió dels apartats b i c de l'article 3 LOREG i, a més, una disposició addicional d'acord amb la qual: «a partir de l'entrada en vigor de la Llei de modificació de la LOREG per adaptar-la a la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, queden sense efecte les limitacions en l'exercici del dret de sufragi establertes per decisió judicial fonamentades jurídicament en l'apartat 3.1. b) i c) de la LOREG ara suprimits. Les persones a les que se'ls hagués limitat o anul·lat el seu dret de sufragi per raó de discapacitat queden reintegrades plenament en el mateix per ministeri de la Llei».

En la mateixa línia, el Comitè sobre els drets de les persones amb discapacitat de Nacions Unides ha demanat a Espanya que es revisi la legislació pertinent perquè totes les persones amb discapacitat, independentment de la seva deficiència, de la seva condició jurídica o del seu lloc de residència, tinguin dret a votar i a participar en la vida pública en peu d'igualtat amb els altres. El Comitè demana a l'Estat espanyol que modifiqui l'article 3 LOREG perquè totes les persones amb discapacitat tinguin dret a votar. A més, es recomana que totes les persones amb discapacitat que siguin triades per exercir un càrrec públic disposin de tota l'assistència necessària, fins i tot assistents personals.

A la vista dels debats parlamentaris sembla que, en tot cas, les properes eleccions es regiran per un nou article 3 que haurà de afavorir el dret de sufragi de les persones amb discapacitat. És censurable que s'hagi hagut d'esperar tant de temps i tants processos electorals perquè canviï aquesta situació i perquè, com va dir el Tribunal Suprem de Sud-àfrica a propòsit del vot de les persones preses (assumpte August c. Electoral Commission, d'1 d'abril de 1999), es reconegui que «el vot de cada ciutadà és un símbol de dignitat i identitat individual. Literalment, significa que tothom és important».