Si alguna diferència fonamental havia distingit la Jurisdicció Social de les altres jurisdiccions, fins no fa gaire, era la celeritat, la rapidesa en l´admissió de les demandes i en la celebració dels judicis. Això, malauradament, avui dia és història passada i lamentablement els treballadors es troben en una situació d´absoluta debilitat i desprotecció quan les seves accions i reclamacions han d´esperar mesos i mesos abans no se celebri el corresponent judici. Com se sap, tot i que cada vegada s´ignora o es vol ignorar, el dret laboral és un dret tuïtiu, protector del dèbil i que intenta, des de l´òptica imprescindible de la justícia, mantenir un cert equilibri entre el treballador i l´empresa, sense ignorar que, normalment, el treballador és el més dèbil i necessitat. I en aquest sentit és d´agrair que en la jurisdicció social no hi hagi costes, i encara es mantingui el principi de in dubio pro operario (en el dubte, a favor del treballador), tot i que cada cop s´aplica menys en els nostres tribunals.

La reforma laboral que es va imposar per mitjà del Real Decret Llei 3/2102 i de la Llei 3/2012, suprimint els salaris de tramitació, ha produït una gran hecatombe en el món laboral i una gran relaxació dels mateixos tribunals socials, alentint i retardant la celebració de judicis d´acomiadament, passant a ser assenyalats fins i tot a més d´un any vista des que es produeix l´acomiadament. El fet que una empresa, en el cas d´acomiadar, sap que, en el cas de perdre el judici, pagarà exactament la mateixa quantia avui que dintre d´un any o més, si l´acomiadament és declarat improcedent, facilita que es pressioni el treballador, impulsa la irresponsabilitat social i fomenta actuacions que s´han de catalogar d´antisocials. La inexistència de salaris de tramitació ha facilitat enormement la relaxació de les empreses i dels tribunals laborals, el retard injustificat dels judicis per acomiadament, i, en part, la debilitat i la desprotecció econòmica dels treballadors. El no abonament dels salaris de tramitació es justifica en el fet que el temps de duració del procés judicial no sembla un criteri adequat per compensar el perjudici que suposa la pèrdua del lloc de treball, podent, a més, el treballador accedir a la prestació d´atur des del mateix moment en que és acomiadat.

No hem d´oblidar que la manca de salaris de tramitació ha originat pèrdua de drets laborals, com és una menor compensació econòmica i el fet que les prestacions d´atur es comencen a percebre des del dia següent a ser acomiadat, mentre anteriorment es percebien un cop tancat el judici i cobrats els salaris de tramitació. Com he dit en anteriors ocasions, una justícia lenta i tardana és sempre una injustícia, especialment per als més dèbils i desprotegits, a qui les lleis haurien de protegir i emparar amb més celeritat i eficàcia.