Es inevitable, està present a l´ambient i a les converses, la xafogor és la protagonista que ens ofega com no pot ser d´una altra manera perquè té un vincle etimològic amb ofegar i és la calor típica de dia encalmat en què no passa un bri d´aire. Tot i que és l´estació de l´any més esperada per als amants de les terrasses, els viatges i la platja, a l´estiu l´estat anímic d´una majoria sucumbeix a les altes temperatures causant canvis d´humor, ansietat i fatiga. Passejar pel carrer a les hores del sol abrasador, sense un motiu clar, esdevé una conducta de risc.
Ja sabem que el cervell funciona bé entre els 35 i 40 graus centígrads, per sobre d´aquesta temperatura no actua adequadament i el resultat és que experimentem més cansament, apatia i falta d´energia. No és casual que l´agost sigui el mes per excel·lència de la inactivitat laboral quan el cos fa un sobreesforç per mantenir els 36 i 37 graus que necessita l´organisme. I si es pensa en l´aire condicionat com a solució, no es recomana posar-lo com si estiguéssim en el pol nord perquè el contrast de temperatures és el causant dels refredats i faringitis estivals que diuen que són pitjors que els de l´hivern. Conclusió: que ho tenim fomut per preservar-nos de tanta inclemència canicular. A més, verbalitzar contínuament «quina calor» provoca un sentiment d´estrès que s´hauria de transformar. La psicologia ens ha ensenyat que els pensaments són molt importants perquè responen als nostres sentiments, per això, cal trobar els avantatges de la calor per adoptar una postura més positiva i relaxada. Es tracta de canviar el «quina xafogor» o el «no es pot aguantar» per un «que bé m´anirà una dutxa fresqueta» o «quin gust del gelat que em prendré». Sense oblidar un polsim d´humor: Capità, els soldats no aguanten més, estem a 42 ºC a l´ombra. D´acord sergent, poden descansar deu minuts al sol.
