Posar-me a escriure sobre la polèmica dels llaços m'ha costat perquè ho trobo tot molt tronat. La primera discussió és si es poden ocupar els espais públics amb símbols partidistes. Per entendre la meva posició els posaré un exemple. Suposin que tot de cop es posa de moda un joc, hi ha molta gent que li agrada però també n'hi ha molta que no els agrada. Per jugar-lo necessiten tenir punts de referència que s'obtenen penjant uns quadres petits amb el logo del joc. Els que volen jugar comencen a penjar logos per tots els pobles per poder jugar i molts dels que no volen jugar no els agrada ni el logo ni trobar-lo davant de casa seva i els volen treure. Tenen dret els que volen jugar a utilitzar l'espai públic i posar-hi el seu logo? Tenen dret els que no els agrada el joc a demanar que els treguin? Doncs aquest és el problema. Mirat des de la distància es un tema complicat perquè no soc capaç de trobar arguments per defensar l'actitud dels jugadors, ni dels contraris. Els dic sincerament que crec que hauríem de preservar l'espai públic per a allò que te un consens (per exemple anuncis d'esdeveniments en els llocs designats per les autoritats) i sols en moments puntuals (per exemple campanyes electorals) s'hauria de permetre ocupar espai públic de forma regulada per a la confrontació de tot tipus, especialment la ideològica. A mi em sembla que això és el que demana el sentit comú. El racional seria deixar de posar llaços al carrer, deixar-los a l'àmbit personal i acabar amb el problema i els enfrontaments perillosos que no van enlloc.

La segona cosa a comentar és la finalitat dels llaços grocs. Diuen que és per reclamar que els polítics presos siguin alliberats. Els lectors saben que estic en contra de la presó preventiva en què es troben els polítics que varen afrontar la responsabilitat dels seus actes durant la tardor del 2017 però tampoc no estic d'acord amb la campanya dels llaços. La raó és senzilla, avui els llaços s'identifiquen amb l'independentisme que no comparteixo. Crec que la campanya no defensa els presos sinó que fa ús dels presos. Si volguessin treure de la presó els polítics crec que fora molt més efectiu haver fet una campanya de firmes demanant aquesta llibertat posant com a motiu el no estar d'acord amb la presó preventiva que apliquen els jutges i jo i crec que molts altres l'hauríem firmat i hi hauria constància numèrica de la voluntat de molta gent. Però els independentistes volen fer campanya usant els presos i volen enfrontament, que és un dels seus mètodes més preuats, en el qual es mouen be i així mantenen actius i units els seus. La veritat és que els llaços no crec que ajudin els presos però si ajuden a dividir la ciutadania, a enfrontar ciutadans per les seves idees. I en aquest enfrontament es consoliden les posicions extremes. Per què creuen que ara el Govern català vol posar en mans de la justícia els que treuen llaços i Ciutadans s'ha apuntat a la campanya de retirar llaços? Per què l'enfrontament els dona rèdits electorals. Estan fent campanya sense dir res de com solucionar els problemes reals dels ciutadans. I ara s'acusen mútuament de provocar divisió i enfrontament quan és el que busquen les dues parts. I de pas deixen sense espai els que volen parlar, dialogar i negociar, única manera racional de resoldre els problemes.

També m'agradaria parlar d'algunes declaracions del president vicari. Hi ha qui diu que els que creiem que el president Torra és una persona ideològicament poc demòcrata (essent políticament correcte), és que som partidistes i volem veure el que no hi ha. Jo simplement llegeixo i els seus articles no són cap model de demòcrata, no els recomanaria a ningú per educar els joves en el que és la democràcia i els drets fonamentals. Diuen els que el defensen i ell mateix que eren escrits de periodista abans de tenir càrrecs polítics. Sincerament, és una excusa ben feble, creuen que un demòcrata pot escriure coses impresentables mentre fa de periodista i després fer veure que no tenen cap importància? Però ara com a president de vegades la seva ideologia se li escapa per les escletxes. Acaba de tuitejar que cal lluitar contra l'Estat espanyol injust. El tuit no és innocu. Si volgués dir que cal lluitar contra les injustícies aleshores hauria de dir-ho clarament i crec que tots hi estaríem d'acord. Però crec que no soc partidista si dic que el que vol dir és que l'Estat espanyol és injust i que cal lluitar contra l'Estat espanyol, així en global. Aleshores li haig de dir: primer, que no és cert que ho sigui més que l'autonomia catalana que ell presideix (cap indicador internacional ho avala) i segon que si es tracta de lluitar contra aquest estat tingui en compte que no és la lluita que ell somia entre Catalunya i Espanya sinó que planteja una lluita que enfrontaria la ciutadania catalana independentista amb la no independentista (la que se sent part d'Espanya i no la veu com una entitat opressora i injusta). Es a dir, el seu tuit en el fons, és un tuit d'enfrontament entre els catalans, una demostració més de com de poc democràtica que és la seva actitud com a president. En comptes de representar tothom, llança tuits d'enfrontament entre catalans. I això no ha fet més que començar perquè aquesta tardor veurem moltes més declaracions d'aquest estil, sigui del president com a tal o com a vicari.

I acabo recordant el meu avi, mestre de poble amb bona reputació, culte, tafaner, murri i amb sentit de l'humor com pocs he conegut (llegia i rellegia el Quixot, deia que era l'obra millor que havia llegit i reia a cor batent mentre en llegia i rellegia certes parts) i que quan jo era petit em cantava una cançó que s'escau al tarannà dels independentistes a Catalunya. Deia «el pensamiento libre proclamo en alta voz y muera el que no piense igual que pienso yo». Doncs això... i així anem fent camí cap a l'enfrontament que no té res de positiu, i esperem no prendre mal.