Una setmana de treball de profit a les Nacions Unides, a Nova York. Molta calor i xafogor i uns aires condicionats criminals que m'han acabat refredant. Als Estats Units, en ple gener i sota zero, et serveixen aigua amb glaçons i als estius els aires condicionats deixen tibat qualsevol europeu amb un termòstat temperat.
Després d'un parell de dies d'intentar driblar el refredat amb paracetamol, el rendeixo a l'evidència: m'ha de veure un metge. Demano a l'hotel per un metge. M'envien a un centre privat de medicina, carrer 57 amb setena avinguda. M'endinso en el sistema sanitari nord-americà.
Són 125 dòlars per ser acceptat i visitat per un metge. No tinc alternativa tot remugant per dintre. Em fan les preguntes de sempre. Revisió d'orelles i gola. Sembla evident que necessito un antibiòtic i cap a covar el refredat. Però no! Em diuen que convé una radiografia dels pulmons. Voleu dir que és necessària? Em diuen que són 50 dòlars i amb paraules rebuscades em venen a dir que sense radiografia no em poden fer la recepta. Endavant.
Diagnòstic com els que em fa la Dolors Fernández, la meva eficient doctora de capçalera, però amb més d'embolcall. Tres medicaments receptats. Em donen uns vals de descompte però em diuen que he d'anar a la farmàcia que ells em diuen. Cap allí vaig. Penso que amb el descompte, això ja sortirà barat. Em fan esperar 20 minuts llargs perquè preparen les dosis i les encapsulen.
Són 68 dòlars amb 80 cèntims. L'emprenyamenta puja per dins. Així he aconseguit el medicament per acabar la feina l'últim dia i tornar en un vol de nit en mínimes bones condicions.
El meu nebot, el doctor Tomàs Xuclà, em diu que aquest antibiòtic que m'han receptat aquí val uns dos euros i poc a les farmàcies.
Valorem el sistema sanitari que tenim, aquest gran tresor que no podem sotmetre a més pressió ni retallades. Valorem la nostra esperança de vida, l'alimentació... Lluny tot de la majoria d'aliments d'Amèrica del nord i del seu sistema sanitari.
Al porter de l'hotel li comento l'ull de la cara que m'ha costat aquesta visita a cal metge. Em diu que m'ha sortit prou barat. Miro les hores que falten per tornar a Europa.
Suècia
Aquest diumenge eleccions a Suècia i possible nou auge dels partits d'extrema dreta. El far de la socialdemocràcia trontolla, sobretot des que van tastar en pròpia pell l'arribada de migrants sirians.
Des de 1958 mai s'han repetit unes eleccions a Suècia. El resultat d'aquesta nit abocarà a coalicions desconegudes, a un possible final de l'aïllament de l'extrema dreta i combinacions de govern que trencaran els dos blocs que es van alternant en el poder.
100 dies de «Gobierno»
M'han demanat diverses valoracions dels 100 primers dies del nou govern socialista. Retorn a la rellevància en la política europea i internacional, desconcert i descoordinació en algunes decisions de primer moment, allargament en el temps del que havia de ser l'efecte sorpresa de l'exhumació de Franco al juliol, uns pressupostos còmodament ja aprovats i que han de saber gastar fins a l'últim cèntim abans de finals d'any.
I una proposta per a Catalunya, per fi, però que no convenç la meitat de la seva població. Diuen que hem de votar un acord. Els dic que si l'acord no és possible, hem de votar les diferents opcions. Aquest és l'escull.
En tot cas, millor aquest govern que l'anterior, encertada la decisió de votar la moció de censura l'1 de juny.
Eleccions municipals
El meu pronòstic és que alguns ajuntaments quedaran molt fraccionats en la seva composició i alguns altres tindran supermajories -pobles petits i algunes capitals de comarca no gaire poblades.
La gran incògnita és la ciutat de Barcelona. La candidatura de Manuel Valls cada cop és més ferma i el sobiranisme -amb llista conjunta molt convenient- va molt despistada, massa, a tan pocs mesos vista.
Hem jugat molt al fet que Ciutadans no té cap alcaldia a Catalunya, això pot canviar en vuit mesos. Mentrestant, una dura competició per l'hegemonia de la dreta extrema entre PP i Ciutadans.
Primera parada, Andalusia, on es poden veure els primers símptomes del desinflament dels taronges que han fet servir Catalunya de plató d´escalfament per a les andaluses
