Cartes

Josep M. Loste i Romero Portbou

El fet que el Sr. Pere Macias i Arau hagi estat nomenat -per l´executiu espanyol- com a coordinador de Rodalies i Regionals de Renfe de Catalunya, considero que pot ser profitós, si, lògicament, es fan les inversions que toquen. Un servidor coneix el Sr. Pere Macias. Ha estat, com a mínim, dues vegades al meu poble ferroviari de Portbou.

El Sr. Pere Macias és un bon/gran tècnic en mobilitat i transport ferroviari, que coneix bé el territori català -tant l´àrea metropolitana com les comarques i, especialment, les comarques gironines i, sobretot, la zona ferroviària convencional transfronterera de l´Alt Empordà i/o Catalunya Nord . Un servidor considera que el Sr. Pere Macias podria donar un impuls a la problemàtica del nostre ferrocarril convencial/social que connecta amb l´Estat francès i Europa.

Espero i desitjo que el Sr. Pere Macias podrà intentar millorar les interconnexions Portbou/Cervera de la Marenda i, sobretot, fer possible que la RENFE i l´SNCF dialoguin, parlin i solucionin els greus problemes de les interconnexions Portbou/Cervera de la Marenda.

Podria esdevenir una tesi doctoral?

Xavier Serra Besalú girona

Potser seria ben interessant un estudi acadèmic seriós -fins i tot una tesi de doctorat- que considerés un estrany fenomen que molts observem: com menys relació tenen alguns amb la immigració i els refugiats, més odi n´expressen (amb vots o amb accions agressives). Ho veiem a algunes àrees d´Alemanya o de països amb pocs immigrants, o ara amb les eleccions sueques i entre alguns «potentats» del meu voltant local: l´«America first» o el «Torrelodones first» són a l´ordre del dia en força ments petitetes, manipulades per certs mitjans i polítics populistes.

Jo, per edat i circumstàncies, no m´hi podré dedicar, però estudiar la psicologia de l´egoisme i la inhumanitat és essencial entre els qui es pensen ser «civilitzats».

La tesi que intueixo és: com menys coneixes els altres -saltin una tanca o fugin d´una violació-, més els odies: cal empatitzar amb el dèbil. «Podries ser tu»: Rawls ja deia que les lleis s´haurien de redactar i aplicar «ignorant la teva posició», suposant que desconeixes qui ets.

Serveis Socials de Salt

Ruth Molina Salt

Els serveis socials de Salt són una de les artèries principals del municipi, un servei imprescindible per als ciutadans que hi vivim, ja que donen cobertura a una part important de persones amb risc d´exclusió social.

Com a usuària seva, em vaig sorprendre en veure que s´havien traslladat a un altre lloc i, com a referència, a la porta de les antigues oficines només hi havia un petit cartell indicant la nova direcció. Així que em vaig desplaçar a la Coma-Cros, que és on s´han instal·lat provisionalment, i després de tenir una visita programada amb l´assistenta i de preguntar els motius d´aquest canvi em vaig quedar molt sorpresa.

Primer, vull dir que em va semblar molt bé aquesta nova ubicació, per l´espai obert i lluminós que és i pel seu bon funcionament, una cosa molt beneficiosa per a tothom.

I, després, vull fer una queixa pública a les altes institucions, tant municipals com a la Generalitat -de la qual depenen tots els serveis públics-, per l´abandonament al qual estan sotmesos.

Tots sabem les retallades que s´han fet aquests darrers anys, en sanitat, educació i benestar social, generant un deteriorament progressiu en els drets dels ciutadans i la societat.

Segons sembla, el centre social de Salt que han tancat ara també ha patit aquestes retallades, amb unes instal·lacions no aptes per al seu bon funcionament i moltes mancances.

Així que davant la indignació dels treballadors per tanta deixadesa de l´administració, m´uneixo a ells en aquesta denúncia pública, que serà per a benefici meu i general, amb tot el meu suport i solidaritat.

També presentaré una queixa a l´Ajuntament, i si tots ens esforcem i lluitem pels nostres drets pressionant les institucions, es poden aconseguir moltes coses.