Una recent sentència de l'Audiència de Barcelona condemna l'exalcalde de Pallejà, Ismael Álvarez Serrano (CiU), a 15 mesos de presó i a vuit anys i mig d'inhabilitació pels delictes de prevaricació i assetjament laboral.

Segons els jutges, l'alcalde va emprendre una campanya de desprestigi argüint la pèrdua de confiança i anunciant l'obertura d'expedients disciplinaris a una funcionària responsable de «la tasca fiscalitzadora dels recursos econòmics públics».

Ara, la justícia ha donat la raó a la demandant. Però el quid és en el fet que no és un cas aïllat, sinó que a les administracions existeix, en més o menys intensitat, una tensió entre el càrrec electe i l'empleat públic professional.

De totes maneres, seria demanar massa que els polítics instal·lats a la poltrona reconeguessin l'existència d'una situació potencialment conflictiva.

Potser, com que mai no se'n sap prou, els caldria la lectura del llibre del Carles Ramió, catedràtic de Ciència Política i de l'Administració a la Universitat Pompeu Fabra, titulat La extraña pareja. La procelosa relación entre políticos y funcionarios (2012). En una recensió dels conceptes de la seva obra, l'autor assenyala que el lideratge a les institucions públiques és dual. Per una banda, hi ha un líder polític i, per l'altra, un líder professional. Per tant, es genera un lideratge de dos subjectes que tenen una forma diferent de pensar, de percebre els problemes i de plantejar opcions.

El polític aporta legitimitat democràtica a la institució. El professional aporta coneixements tècnics i capacitat operativa. Aquests dos perfils haurien de treballar en harmonia, però hi ha aspectes de caràcter personal o de la mateixa organització que condicionen qualsevol entesa cordial.

De fet, el polític dirigeix i és per sobre del professional. A la vegada, el professional coneix l'administració i la seva complexitat tècnica.

És a dir, en paraules de Carles Ramió, en general, «l'inexpert dirigeix l'expert». Aquesta contradicció és difícil de gestionar per totes dues parts i «es poden generar desacords i desconfiances que descarrilin en una deficient política i una deficient administració».

Quina seria una solució possible? Doncs, aprovar una normativa que definís els límits de l'espai del polític i del professional, amb les seves regles, valors i incentius.

D'aquesta manera s'evitaria que els polítics fessin de funcionaris i els funcionaris, de polítics. També convindria passar pel sedàs aquells que estan en política per la remuneració del càrrec. Són un perill per a la higiene democràtica. No tenen cap empatx a arraconar principis per continuar cobrant un sou.

Però d'aquesta assignatura pendent, els partits polítics no volen examinar-se.