13 de octubre de 2018
13.10.2018

«¡Felicidades, señor actor!»

13.10.2018 | 06:00

Fa unes setmanes l'Ángel Amieva, il·lustre figuerenc, celebrava el seu primer mig segle de vida. L'actor, pallasso, escriptor i aventurer a temps complet, entre moltes altres facetes, s´ha convertit amb el pas dels anys en un dels meus grans, propers i més fidedignes referents artístics i còmics. El vaig conèixer fa més d'una dècada quan vaig contactar-hi per proposar-li que posés, amb el seu savoir faire habitual, el punt final a una de les últimes gales de cloenda de l'extint Festicurts de Figueres. Era, i encara és, el cosí d'un excompany de batxiller, però el coneixia de vista, cosa habitual en un poble gran malgrat fer-se dir la ciutat dels detalls. El cas és que el vaig «atracar» pocs dies abans de la celebració de l'acte oferint-li una pírrica contraprestació com a pagament. No només va acceptar sinó que la seva actuació va ser el millor d'aquella vetllada. Anys més tard, vaig tornar a coincidir amb ell al rodatge del curtmetratge 'Muerte al director', compartint protagonisme, acudits i converses en una ficció fantasticosurrealista del realitzador figuerenc Pitu González, autor sorgit de la pedrera de cineastes locals que va resultar ser el certamen figuerenc. Us recomano que el busqueu per la xarxa. O no.

Quan temps després se´m va ocórrer tirar endavant, amb un cordill i una capsa d´esclops, la websèrie d´humor absurd Scalletti: Girona connection, l´Ángel va ser el primer actor a qui vaig voler proposar un paper protagonista. O més d´un. En Julius Jackson és una de les millors i més hilarants composicions de personatges afroamericans tintats que veureu mai a la petitíssima pantalla. Tant és l´impacte del seu treball, que segons es comenta per internet s´ha escrit un spin-off, Wheels Jackson, que potser algun dia gravarem si trobem temps i un mínim finançament. Per desgràcia meva, l´Ángel va abandonar la websèrie que l´havia de fer mundialment famós per fer front a una aventura inigualable, un d´aquells reptes personals i professionals que fan enveja: anar a la Xina en bicicleta per transportar i regalar rialles als nens dels pobles més desfavorits. Quan va tornar i va veure com començava a estar el país, i sobretot la «possiblement millor ciutat del món», va tornar a marxar per fer unes quantes rutes més. Més enveja. De totes elles en va escriure els seus respectius llibres i, fins i tot, em va convidar a prologar-ne un; en ells descobrireu, n´estic segur, l´amic que tothom voldria tenir i que jo vaig tenir la sort de trobar entre bambolines.

Després d´uns quants curts més en comú, ens hem tornat a trobar ara amb l´intent d´adaptació cinematogràfica de La balada del sabater d'Ordis, de Carles Fages de Climent, empresa que fa anys que arrosseguem amb el també amic Pitu G. Compartir projectes i amistat amb artistes positius, creatius i que sempre tenen un sketch a punt per fer riure, aixecar els ànims o aportar solucions no té preu. ¡Y por muchos años más, señor actor!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook