Qualsevol iniciativa per facilitar l'accés a l'habitatge a Girona, d'entrada, és benvinguda. Fa anys que el problema no ha fet més que agreujar-se, i ja no només per a les famílies o persones amb risc d'exclusió social, sinó també per a famílies monoparentals o joves amb sous precaris a qui es fa difícil -a vegades, impossible- emancipar-se. Ara, és de celebrar que l'Ajuntament de Girona hagi decidit fixar-se precisament en aquest darrer col·lectiu i hagi impulsat una iniciativa dirigida a pal·liar aquest dèficit.
El que em genera alguns dubtes és la viabilitat de la solució proposada, que és la compra d'habitatges a privats per poder-los destinar a l'emancipació dels joves. El primer «però» que hi trobo és el timing: la mesura es va anunciar el dia 12 de novembre, i la compravenda s'hauria d'escripturar abans del 21 de desembre. Un temps molt curt perquè un particular es decideixi a fer el pas de vendre un pis. L'alcaldessa va dir que ja en tenen alguns d'«ullats»... podria ser que fossin d'entitats bancàries i que al final aquestes fossin les principals beneficiàries de tot plegat? Per tal de dissipar qualsevol dubte, estaria bé que l'Ajuntament, en acabar el període, expliqui quants pisos s'han comprat, quants diners s'hi han destinat i si el propietari era particular, empresa o entitat bancària.
