18 de novembre de 2018
18.11.2018
Diari de Girona

Atacs preocupants

18.11.2018 | 06:00
Atacs preocupants

Escolto una de les tertulianes habituals del nostre espai audiovisual mostrar la seva preocupació per les pintades a la casa del jutge Llarena. No per l'intolerant atac, sinó perquè «aquestes accions perjudiquen la causa independentista». Tampoc no és un cas «aïllat», com diu el ministre Marlaska. El jutge Llarena ja n'ha patit uns quants: a la seva casa de la Cerdanya i l'estiu a Calella de Palafrugell. No és l'únic. Sovintegen en mitjans de comunicació i polítics no independentistes. També en actes universitaris. No han llegit Tolstoi: «El bon judici no necessita violència».
Tampoc és cap novetat que a Catalunya alguns col·lectius radicals ataquin els polítics que no són de la seva corda. Ara són els d'Arran, branca jove de la CUP, o els CDRs, però a final del segle passat van ser els autoanomenats Grups Revolucionaris Independentistes (GRI). Sortosament, van durar poc. Aleshores, el terreny no estava tan adobat com ara. Un regidor de Ripoll, Manuel Belda, va rebre diverses amenaces de mort i va acabar renunciant al càr­rec. Poc suport institucional va rebre. Era del PP. Ara, l'objectiu principal és Ciutadans, el partit més votat a les últimes eleccions catalanes. En diverses ocasions, els seus dirigents no han pogut exercir la llibertat d'expressió, perquè grups d'intolerants els han assetjat pel carrer. Manuel Valls és un dels seus preferits. Valls queia simpàtic quan es va saber que un català es convertiria primer ministre de França. Ara, és un malvat francès que no combrega amb amb la doctrina independentista. Ha passat a engreixar la llista de franquistes, feixistes i botiflers. Com tants altres. Aquesta setmana, Valls va haver de sortir d'un local de Barcelona, on presentava un llibre, protegit pels Mossos. A fora l'esperaven uns quants CDRs, els amics del President de la Generalitat, als quals va encoratjar un dia a Sant Julià de Ramis.
De grups radicals n'hi ha a tot arreu, a tots els països. El preocupant és quan aquests atacs a la llibertat d'expressió i de pensament compten amb la comprensió, encara que sigui passiva, dels governants. Els principals dirigents catalans van trigar 24 hores a rebutjar l'acte d'intimidació contra la casa del jutge Llarena. Alguns amb la boca petita, com el President Tor­ra, que no ho va condemnar de motu propi, sinó a una pregunta de Ràdio Euskadi. I va ser un «sí ho rebutjo, però...». Se'l va entendre molt bé: «Rebutjo tota la violència, però és que Llarena€». A l'estiu, Torra va escriure un article postulant-se per lluitar contra el feixisme. Ja sap per on començar si vol combatre el totalitarisme. Com va escriure Popper «hem de reclamar, en nom de la tolerància, el dret a no tolerar els intolerants».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook