D aquí a sis mesos elegirem un nou Parlament que beneirà una nova Comissió Europea. Seran les eleccions més turbulentes de la història perquè la situació també és la més convulsa des que hi ha el projecte de construir la Unió. La Gran Depressió ha fet créixer els monstres que impediren que s'aprovés la Constitució Europea fa uns anys i, avui, els monstres de la insolidaritat i el nacionalisme han trobat com a aliats les dretes autoritàries de l'Est d'Europa que també creixen, animant la xenofòbia, a tots els països que formaven el nucli dur de la Unió. En alguns casos, han assolit el govern, com a Itàlia o Àustria. La Unió Europea és un mercat únic, unes directives que homogeneïtzen la legislació dels Estats membres en temes ben diversos i una moneda única per a la majoria, però també és un club on prevalen els valors de la democràcia, dels drets humans, d'uns principis pressupostaris i de la societat del benestar.

Aquesta Europa està en perill. Molts són els fronts que qüestionen els valors de la llibertat, la igualtat i la solidaritat, el de justícia social. El Brexit, que fins ara ens hem mirat com un problema dels anglesos, també és un problema per Europa. Té un efecte centrífug. Com a mínim, dona arguments als qui volen aprofundir el conflicte Nord/Sud sempre latent i que ha tingut exponents ben lamentables com a Grècia i animat l'extrema dreta a Itàlia.

Està, Europa, a la cruïlla. Per això, dues iniciatives, fins ara sols enunciades, de l'eix francoalemany, històric motor de la Unió i les primeres potències econòmiques, permeten l'esperança. Una, presentar a l'eurogrup la proposta d'elaborar un pressupost de l'eurozona i la segona, tant o més important, posar les bases d'una política de defensa i exterior europees creant un exèrcit europeu i desenvolupant una política exterior pròpia. Respectuosa amb els aliats, però autònoma.

Els que estem convençuts que l'única sortida que tenim els europeus per no caure en la més pura irrellevància és crear un Estat Federal Europeu, és obvi que la defensa i la política exterior, sumades a la política econòmica i fiscal, són els eixos des dels quals es pot federar els actuals Estats i sortir d'aquest llarg període de crisi i desorientació.