La Festa Major d'hivern de Lloret de Mar ha estat passada per aigua. La pluja ha obligat a suspendre diversos actes programats per Sant Romà, patró del poble.

Malgrat tot, dijous 15 es donava el tret de sortida amb el pregó a càrrec d'en Josep Alsina i Llinàs, més conegut en el poble com en Pep de can Cintet, diminutiu de Cinto, nom d'algun avantpassat.

S'ha d'aplaudir l'encert en designar pregoner un mariner de vocació prematura plenament confirmada amb innumerables hores de navegació oceànica.

Com que tots dos som de la gran anyada del 49, cal aprofitar l'ocasió per reivindicar la generació del Pelargón, aquells que ens van criar amb la llet en pols de la Nestlé.

Convé assenyalar que l'avi i el pare d'en Pep els anys 50 regentaven una barberia, punt de trobada per fer-la petar. Al noi de Can Cintet, en aquella babel d'eloqüència popular, escoltar qui la deia més grossa en narrar aventures fabuloses, ben segur li va influir en la precoç decisió als 15 anys de voler ser mariner de professió.

Després de cursar el batxillerat, va estudiar a l'Escola de Nàutica de Barcelona fins aconseguir el títol de capità i manar vaixells de càrrega, navegant per tots els oceans.

El seu esperit inquiet no estava renyit amb la bonhomia del tracte, la parla franca i els esporàdics tics nerviosos d'un xerraire, disposat a buidar el pap per explicar anècdotes de viatges. A més, fumar en pipa li donava un aire d'un bucaner.

Com home de mar i de bé, va ser un dels prohoms que va afavorir el ressorgiment de la Confraria de Sant Elm, una vetusta entitat creada l'any 1554.

En aquesta faceta d'obrer major i president durant el període 1996-2009, va impulsar nombroses activitats relacionades amb aspectes marítims i culturals.

Dins d'aquest àmbit va sorgir la iniciativa de reestrenar en el Gran Palace de Lloret, el 19 de març de 1999, la sarsuela La Bella Dolores. La representació es feia cinquanta anys després de l'estrena, el 25 de març de 1944, de l'obra d'autors lloretencs: llibret de Joan Baptista Bernat i Esteve Fàbregas, i la música de Melcior Montero.

No podríem passar per alt que, en els sopars de germanor de la Nit de Sant Elm, la salutació del president era un poema mariner. Vet aquí uns versos en l'àpat de l'any 2007: «A la mar s'hi fa camí, s'hi fa camí navegant de port en port banda terra i banda fora, en el garbuix de la vida, el silenci i la nit fosca».

Qui sap si, quan salpava, ja anhelava el retorn a la seva terra: «Ítaca t'ha donat el bell viatge, / sense ella no hauries sortit. / I si la trobes pobra, no és que Ítaca / t'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet, / sabràs el que volen dir les Ítaques» ( Kavafis).

Perquè, per en Pep Cintet, la seva Ítaca és Lloret.