Cartes

Jesús Domingo Martínez GIRONA

Cada dia veig al meu barri de Girona més parelles joves, a primera hora del matí i especialment al vespre, que treuen el gosset a passejar. Per això em sembla que, i simplement apunto, no poques parelles joves que conec retarden o renuncien a tenir fills i en el seu lloc adquireixen un gosset, a qui mimen com a una criatura i el porten als bars que permeten la seva entrada a prendre unes ginebres. Es fonen, a més, un dineral en la seva alimentació, salut i fins i tot perruqueria, el que confirma que aquesta elecció no sembla ser un assumpte de quartos.

Tractant de conjecturar sobre la causa real d'aquesta curiosa tendència, potser hem de situar-la, en certa mesura, en la fugida de responsabilitat o de compromisos seriosos en aquests temps tous presidits per aquestes zones de confort de les quals tant parla el cèlebre coaching, que persegueixen abans de res no ficar-se en embolics. I tenir descendència garanteix precisament això, tot i que també procuri enormes satisfaccions personals i compleixi una insubstituïble funció social de recanvi generacional.

Les mascotes, en aquest context, es presenten avui com el de mitjana i light entre els problemes que et pot generar un fill i l'absència absoluta de complicacions per no tenir ningú per atendre, cosa que per a molts condueix a l'avorriment. De fet, nombrosos estudis demostren que aquests animals ajuden a superar algunes malalties mentals, cosa que no succeiria si provoquessin notables preocupacions.

El que sembla meridianament clar és que les escoles bressol de les nostres ciutats han de, cada vegada més, compartir espai amb els parcs per a gossos. I qui sap si arribarà el dia en què superin la població humana, com els porcs, que ho acaben d'aconseguir. El suïcidi demogràfic, pel que es veu, ens arribarà entre lladrucs i grunyits.

Quatre indis

salvador tarradas GUALTA

Als catalans ens abelleix el número quatre. El fet que sigui l'únic poligonal s'adiu molt amb la mentalitat catalana, tirant a pactista, pragmàtica, resolutiva, assenyada, cartesiana, diversa i calculadora.

No endebades la nostra bandera té quatre barres; quatre torres principals té també la basílica de Gaudí; les columnes del palau d'exposicions de Montjuïc són quatre; de la policia catalana -fet únic en el món- en diem Mossos d'Esquadra; els Setze Jutges són quatre per quatre; i fins i tot el caganer representa un quatre perfecte.

Encara que resulti un oxímoron, als catalans ens sedueix la imprecisió calculada que ens fa emprar expressions com: posa'm quatre patates fregides, quatre olives, quatre bolets. O bé: fer quatre números, quatre ratlles, quatre gargots, dir quatre mots o més de quatre, quan volem dir molts.

Nogensmenys, on els catalans som molt refinats és en l'ús del quatre en sentit despectiu: quatre gats, quatre desmenjats, quatre indigents, quatre desgraciats; quatre inútils. Ara bé, el súmmum del menyspreu a tot un poble el representa el ministre Borrell quan, en referir-se al genocidi de milions d'indis americans als Estats Units (més d'un centenar de milions si hi afegim els massacrats a Mèxic, el centre i el sud de Amèrica), diu que va ser tan sols matar quatre indis. Si hi sumem el cas de la compra fraudulenta d'accions, l'actitud despectiva amb els presos polítics no jutjats, les declaracions desafortunades sobre el Brexit i Gibraltar, els insults a un diputat i ­l'escopinada fantasma, a aquest pas, com a ministre d'Afers Estrangers li queden quatre telediaris.