De vegades el pitjor que et pot passar és que et concedeixin el que desitges o que es compleixin les promeses que et fan. En plena crisi econòmica una suposada preocupació per la millora de la productivitat va fer que el govern d'Espanya -en aquest cas, en plena connivència amb el de Catalunya- prometés una reforma en profunditat del calendari laboral per eliminar els ponts. El pla era copiar el model britànic i passar totes les festivitats intersetmanals a un dilluns o un divendres per tal que al cap de l'any hi haguessin uns quants caps de setmana llargs però que desapareguessin definitivament els ponts i els aqüeductes (aquelles poques ocasions en què, amb un parell de dies que t'agafis, et pots estar de vacances una setmana). De la falta de diligència que porta a terme el compromís se'n pot felicitar especialment el sector turístic. Ahir mateix aquest diari publicava que el pont de la Puríssima d'aquest any, que comença demà, deixarà una ocupació del 85% a la Garrotxa i d'un 80% als establiments de la Cerdanya i d'un 75% al Ripollès (la neu ajuda, i és que de moment tampoc es compleixen els pitjors auguris dels profetes del canvi climàtic). Els empresaris i treballadors del turisme i del comerç, que sumen més del 30% del Producte Interior Brut, estan tant contents d'aquest incompliment com els que ompliran a partir d'aquest dijous botigues, hotels, cases rurals, restaurants i pistes d'esquí. Unes pistes que aspiren a estar obertes fins a Setmana Santa. Quinze dies abans s'haurà passat a l'horari d'estiu, cosa que permetrà tornar a aprofitar la llum de tarda fins que arribi l'estiu i convidarà a passejar i omplir els carrers i les terrasses. Un canvi horari contra el qual es van pronunciar la majoria dels europeus que van votar en el procés participatiu i que van prometre finalitzar a partir de l'any que ve des de la Unió Europea fins al Parlament de Catalunya. L'esperança és que es mantingui el costum d'incomplir les promeses fetes.
