Aquests dies molta gent escriu sobre el que ha passat a Andalusia, no n'hi ha cap d'aquests que el dia abans hagués intuït que alguna cosa molt greu es movia. Jo tampoc. I ara ja ho saben tot. Jo no. El PSOE, en relació a les eleccions de fa deu anys, ha perdut 1.170.000 vots. Sí, ho heu llegit bé, no m'he equivocat. I en el transcurs de la nit electoral Susana Díaz no va dimitir. Va fer tota la campanya esmentant Vox amb la pretensió de dividir el vot de dretes. Uns cracs els que alimenten el feixisme. Adelante Andalucía ha perdut també 280.000 vots. El lògic seria pensar que el desgast del PSOE anés a parar als «podemitas», doncs no. No entenc perquè. Tampoc no entenc perquè els andalusos que abans votaven IU ara no volen votar Adelante. Tampoc entenc que els que varen votar Podemos, no els agrada que vagin junts amb IU i es quedin a casa. Els votants andalusos d'esquerres es comporten, pel que sembla, com la caricatura del trotskista, com diuen els clàssics: «Què és un trotskista? Un partit. Què són dos trotskistes? Un partit i un corrent. Que són tres trotskistes? Un partit, un corrent i una escissió». Que ningú em titlli de supremacista per criticar els andalusos, a Catalunya hi afegiríem tres candidatures «unitàries» i dues agrupacions d'electors. I el Mascarell pel seu compte. Els del PP estaven molt contents, han perdut 1 milió de vots en relació al 2008. Amb tot això Cs aconsegueix 659.000 vots, 290.000 més que fa quatre anys. I emergeix VOX amb 400.000 vots després que tots els mitjans li hagin fet la campanya gratuïtament. Un aplaudiment pels periodistes. Parlant de supremacistes, a Vox el felicita el Ku-Kux-Klan. En resum, només en 4 anys els partits PSOE, PP i Adelante han perdut 1 milió de vots, 300.000 han anat a Cs i 400.000 a Vox, encara ens en falten 300.000 que s'han quedat a casa: se'ls en fotia tot plegat. Un altre aplaudiment. Tampoc no entenc que hagin fet una campanya parlant dels catalans en comptes de parlar del perquè desprès de 40 anys d'autonomia, Andalusia no surt del seu retard crònic i del 20% d'atur. A Catalunya en tenim la meitat. Si pensàveu que llegint aquest article entendríeu alguna cosa més, aneu equivocats. No entenc res i cada dia menys. De fet moltes estones quan circulo en comptes de posar la ràdio convencional poso RockFM i a casa llegeixo llibres. És l'etapa de la meva vida que més llegeixo. M'he de protegir, no vull que la política torni a significar massa en la meva vida. Els savis a vegades ens ajuden. Em sento acompanyat en el meu desconcert. Eric Hobsbawm va escriure fa una anys el següent: vivim «una era de la història que ha perdut el nord i que, en els primers anys del nou mil·lenni, mira cap a endavant sense guia ni mapa, cap a un futur incognoscible, amb major perplexitat i inquietud del que jo recordo en la meva llarga vida». Doncs això. Jo no en tinc una de tan llarga, de vida, però ho sento igual.