El 40è aniversari de la Constitució s'ha celebrat enmig d'una gran paradoxa: mai com ara s'ha parlat tant de la necessitat de reformar-la mentre que, en canvi, la correlació de forces impedeix un consens per abordar qualsevol modificació.
De fet, no hi ha acord ni sobre el grau de profunditat, a l'hora de canviar la Carta Magna. Mentre els experts proposen una modificació limitada a la qüestió territorial, algunes formacions (com Podem) volen estendre la reforma a títols com el relatiu a la Corona. Aquesta situació porta al fet que, al final, qualsevol modificació es posposi a la celebració d'unes noves eleccions... sense tenir en compte que, amb tota probabilitat, el Parlament que emergeixi estarà més fragmentat i polaritzat.
Si ens centrem en l'assumpte més candent, el de la qüestió territorial, s'observa que mentre els independentistes catalans no es conformaran amb res que no sigui incloure el dret d'autodeterminació, la fulgurant Vox de Santiago Abascal parla de tornar competències a l'Estat i de suprimir les autonomies. Com assenyala l'experiència en altres països, en un panorama polaritzat els extrems estiren els moderats que competeixen pel mateix espai (en aquest cas, PP i Ciutadans), de manera que un acord que satisfaci totes les parts sembla impossible.
Així que el més probable és que visquem crides esporàdiques a favor del canvi constitucional que no deixaran de ser retòriques, mentre el panorama polític seguirà empitjorant-se (d'aquí poques setmanes s'iniciarà el judici als líders independentistes empresonats per l'intent de secessió de 2017), a l'espera de veure com evoluciona l'actual desacceleració econòmica. En cas de recessió, la urgència de qualsevol Govern per combatre la crisi portarà a oblidar qualsevol temptativa de reforma constitucional
