DissabteArreveure, Quim!
«Tots som fills de les nostres decisions, i d'obsessions a vegades malaltisses», així comença la darrera Barretada d'en Quim Curbet al Diari de Girona. Em posa trist quan algú abdica de la seva relació amb el lector. Sobretot quan aquest algú encara té coses interessants a contar i coneixements per regalar. Algú que sap mirar i explicar, perquè en Curbet també fotografia amb la paraula. I no precisament en blanc i negre, com totes les seves fotos dels darrers temps, que destil·len una certa tristesa.
Recordo una xerrada de ja fa uns quants anys amb en Quim, sobre la posteritat dels escrits. Sobre com serien observats en el futur. Era un aspecte que el preocupava molt. Des d'aquest punt de vista responsable, davant dels dolorosos i viscerals temps que estem vivint, quan la ventada t'impedeix olorar la ginesta, aquest «arreveure!» és trist però comprensible.
DiumengeL'home del batum
Aquest Dietari, any rere any, des de ja fa una bona colla d'anys, s'ha anat queixant perquè el rei negre de la cavalcada era un paio amb la cara plena de betum, quan ja fa una bona colla d'anys que pels carrers de la ciutat hi ha molts negres genuïns. Durant moltes cavalcades es podia observar una imatge desgraciada, com era que la rua la tancaven escombriaires negres que recollien les caques dels cavalls. Enguany, Baltasar serà un negre de veritat. Enhorabona! Ha costat però s'ha imposat el sentit comú.
Això no treu que el debat que enguany s'ha encetat a Catalunya per imposar que tots els Baltasar siguin negres genuïns, tingui un cert aire inquisitorial. Com sempre en aquest país els debats venen de cop, de forma excessiva, poc documentada i molt ampul·losa. He sentit parlar de racisme, quan mai s'ha tractat d'això, sinó de classisme perquè, per exemple, a Girona fan de Rei prohoms de la ciutat.
DillunsEl primer dia
En els últims temps s'ha posat de moda començar l'any anant a veure sortir el sol on sigui i a fer el primer bany al mar. A finals dels anys 80 del segle passat, l'1 de gener de cada any, amb els amics, anàvem a veure sortir el sol al cap de Creus. Fins i tot abans que s'hi comencés a celebrar l'aplec del Sol Ixent. Hi anàvem fent la carretera de memòria, després d'una nit d'excessos, passant per Llançà i el Port de la Selva. I, efectivament, alguna vegada ens havíem banyat però segurament perquè havíem caigut a l'aigua. És una experiència terriblement dolorosa la congelació genital. Però en tot cas, és una bella manera de començar l'any. El més trist és l'endemà, quan et recrimines per què dimonis no hi vas la resta de dies de l'any.
DimartsAigua xelida
L'ajuntament de Palafrugell ha aturat les obres per a la construcció de 33 xalets de luxe a Aigua Xelida (sempre m'ha encantat la musicalitat d'aquest nom). És possible que al final del trajecte judicial, s'acabin construint perquè no es podran pagar les indemnitzacions que caldrien per frenar aquest atemptat paisatgístic en aquest delicat i pur racó per on hi pul·lulaven personatges planians com l'Hermós. Però la militància d'aquells, com SOS Costa Brava, que han dit prou a la destrucció del litoral, és una incontestable inversió de futur. Només a partir d'estendre aquesta consciència, es podrà salvaguardar la bellesa pel futur, i no destruir-la només pel gaudi d'uns pocs acabalats que es volen passejar pel caire de la piscina amb un barnús blanc
Dimecres100 mil habitants
Ara que Girona té oficialment 100.000 habitants, pot ser un bon moment per reflexionar amb rigor sobre el model de ciutat. Dic oficialment perquè Girona ja fa anys que supera aquest nombre d'habitants. Ja sigui pels estudiants universitaris que hi viuen sense estar empadronats, o pels molts que vàrem arribar de comarques i tampoc hi estem inscrits.
El principal problema comença a ser l'habitatge. A conseqüència de la punxada del boom immobiliari, Girona va frenar en sec la construcció. Es va passar d'una orgia constructiva i destructiva a una frenada radical i a una posterior multiplicació del cobdiciós lloguer turístic. Ara un dels grans perills comença a ser un encariment radical del preu de l'habitatge, que fa que els joves no puguin accedir a un lloguer raonable, si no és compartint el pis entre molts. I això quan ets estudiant està molt bé. Però no quan superes la trentena i estàs abonat a Netflix.
Girona, com Barcelona, pot acabar expulsant els seus.
DijousL'estelada d'Amer
La diferència entre l'acció dels que col·loquen símbols al carrer, amb els quals pots estar d'acord o no, i els que els treuen és l'agressivitat. Posar és una acció que, si no s'incompleix cap norma, és constructiu. Treure, ja sigui serrant una estelada metàl·lica a Amer o arrencant llaços amb un cúter i, quasi sempre utilitzant passamuntanyes, té altes dosis d'agressivitat i visceralitat.
DivendresUna ignomínia
El desdoblament de l'N-II al seu pas per les comarques de Girona és una barreja d'escarni i incompetència. El Govern central no vol desdoblar el tram Tordera a Maçanet, provocant un nou coll d'ampolla en aquesta via que es va desdoblnt a raó de mig quilòmetre l'any. Per aquest tram de moment només hi invertiran 23 milions per unes obres de conservació. El gran drama de tota aquesta història és que les administracions han estat, i estan, venudes a les corporacions. En aquest cas a Abertis -ara propietat de Floretino Pérez- que fa anys que dessagna els conductors gironins que hem hagut de pagar autopista per tenir menys números de morir a la ignominiosa N-II. Una concessió de l'AP7 que fa temps que hauria d'haver estat recuperada per l'Estat, cosa que faria del tot innecessari el dispendi de desdoblar l'N-II. Actualment, pel volum de trànsit que hi ha a les comarques de Girona, són innecessàries dues autovies.
