Alemanya va establir en l'agenda de govern de 2013 la revolució digital coneguda com a Indústria 4.0 com una «estratègia d'alta tecnologia». El desplegament de la robòtica, la intel·ligència artificial, la internet de les coses, la impressió en tres dimensions, la computació en el núvol, el big data, el blockchain, la impressió en tres dimensions, els vehicles autònoms... ha dut la resta de països a adoptar la mateixa posició. La xarxa, que en el passat va ser vista com un nou continent, ha crescut i s'ha bifurcat en tantes direccions que ho impregna tot. Se suposa que la seva complicació operativa ens hauria de facilitar la vida. Però, com estan demostrant les últimes edicions del Mobile World Congress (MWC) de Barcelona, la transfiguració no és tan senzilla d'explicar. Amb independència de les dificultats intrínseques a la dimensió tecnològica, les facetes social, econòmica, política i cultural tampoc no són fàcils de gestionar. El MWC de 2019 ens ha demostrat que ja hem arribat al que podríem anomenar «absolut digital»: l'estructura que ens encercla de manera constant i, sovint, invisible, des que ens llevem fins que anem a dormir, a casa, al carrer, a l'escola, a la feina, quan anem a comprar, mentre viatgem, etc. I no l'hem de confondre amb el transhumanisme, un moviment que té com a objectiu transformar la condició humana mitjançant la fabricació de tecnologia que millori les capacitats de les persones.
