15 de març de 2019
15.03.2019

INSCRIPCIÓ | JORNADA ESPORT I SALUT

A Espanya li convé arreglar Catalunya

15.03.2019 | 01:12

Quan hi ha gent aquí que es queixa que hi ha problemes en la governació catalana, tenen raó en part, però quasi ningú es vol adonar que els problemes són molt bèsties per Espanya. En primer lloc estem assistint a un desprestigi impressionant de la justícia: la separació de poders està en entredit. L'existència de focus mediàtics catalans entorn de la cúpula judicial fa que les coses que passaven abans i que ningú denunciava ara se sàpiguen. La societat espanyola té un enorme problema amb la justícia, l'extrema dreta s'ha fet l'amo del Consell General del Poder Judicial, de l'Audiència Nacional, del Tribunal Suprem i del Tribunal Constitucional. Els jutges haurien de ser un reflex de la societat i avui son el reflex del neofranquisme que s'hi ha instal·lat com una paparra. Els damnificats són els republicans catalans, però també tots els espanyols amb les clàusules sol, els de les hipoteques, de qualsevol que pledegi contra una gran empresa...

Espanya també té un problema amb la policia. Un dels testimonis de l'acusació del judici és un falangista, Diego Pérez de los Cobos, a qui encara no l'hem sentit criticar el feixisme. L'altre testimoni és Sebastián Trapote, cap de la policia nacional l'1-O que l'any 1974 va matar d'un tret per l'esquena a un pam de distància el mecànic José Luis Herrero. L'any 1983 el tribunal Suprem diu: « intervino (...) del más extremado y violento de cuantos medios le era dable utilizar: el del uso del arma de fuego, con la que disparó a bocajarro». I diu que el 1-O va veure « una agresividad altamente virulenta». Es necessita tenir cara dura. La policia a més està infestada de casos de les clavegueres de l'Estat que dia rere dia trepitgen la seva honorabilitat.

Així doncs, Espanya té un problema, amb la justícia i amb la policia. Tenim també un problema per la governació a Catalunya. Va haver-hi eleccions al novembre de 2010, al novembre de 2012, al setembre de 2015 i al desembre de 2017. És a dir, en set anys hi ha hagut quatre eleccions al Parlament. Surt a una mitjana de 21 mesos cada legislatura. Però l'efecte de la revolta catalana és igualment rotund per a la governació espanyola, en no voler pactar una consulta a l'estil escocès. Va haver-hi eleccions al novembre de 2011, al desembre de 2015, al juny de 2016 i a l'abril de 2019, una mitjana de 22 mesos per cada legislatura. Un desastre sense pal·liatius.

Si a l'abril el resultat és un govern trifàl·lic, que als espanyols els agafin ben confessats. Si el resultat és similar al d'ara, que és el màxim que pot aspirar Pedro Sánchez, necessitarà un pacte PSOE, UP i republicans perifèrics. El més fotut de tot plegat és que si s'hagués fet com a Escòcia no hauria passat res fos quin fos el resultat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit