Hi ha moltes especulacions sobre el decurs del judici. Hi ha veus que parlen de tal o qual testimoni. N'hi ha que veuen fins i tot el fantasma de Carme Forcadell enardint les masses. Marchena no els adverteix de fals testimoni com sí que ha fet amb altres. Altres diuen haver vist actes de violència extrema en llocs on no hi van ser. Molts amb la lliçó apresa veuen odi en la gent a qui estan a punt d'apallissar. Potser necessiten uns curs de psiquiatria. Bé, més enllà de les anècdotes, cal retenir dues idees. La primera, els responsables es van treure les puces de sobre i han posat sota policies i guàrdia civils de peu la responsabilitat de justificar una violència imaginada, cosa que els fa totalment ridículs i patètics. Hem vist el testimoniatge de la secretària judicial Monsterrat del Toro que quedarà gravat en els annals de les rebel·lions mundials. Abans va haver-hi la presa de la Bastilla el 1789, l'assalt al Palau d'Hivern el 1917 i el 2017 el salt del mur d'1,4 metres del terrat del Departament d'Economia.

La segona, hi ha molta gent que especula com serà la sentència en funció del que passa al judici. Des del meu punt de vista és igual. M'explico. Des del punt de vista dels republicans catalans acusats és realment molt important saber la sentència, és lògic. Però des del punt de vista polític el mal d'aquest judici ja està fet sigui quin sigui el resultat final.

Marchena i el seu equip creuen que estan dirimint un conflicte judicial, però en realitat estan fent política. Els ho ha encarregat insistentment Felip VI. I el resultat de la seva acció política té conseqüències incalculables. Estan jutjant ni més ni menys que 2,5 milions de catalans. Es parla d'accions, no només dels acusats sinó de tots els que d'una forma o altra hem participat en la revolta republicana catalana.

Imaginem que com un miracle els jutges del Tribunal Suprem escollits quasi tots pel PP tenen un atac de realisme i de valors democràtics i decideixen en darrera instància absoldre els acusats. De fet, les «proves» són totes inversemblants. El resultat està fet. La immensa majoria de catalans, siguin independentistes o no, han vist com tracta el regne d'Espanya la dissidència. Si algun dia una força socialista pretén fer un programa guanyador com el del laborista Clement Atlee de l'any 1945, què creuen que els passarà? Doncs que se'ls tirarà a sobre la justícia, la policia, les clavegueres de l'estat, el monarca que té tota la casta i/o l'IBEX 35 a les seves fundacions. Antonio Gramsci ens va explicar que la magistratura és un dels grans elements d'hegemonia. Ara ho és la FAES, on alguns dels magistrats han col·laborat. Tots els demòcrates, si són intel·ligents, saben que s'han de sentir amenaçats. Ells no fan tantes distincions.