11 de abril de 2019
11.04.2019
Diari de Girona

Els forats negres

11.04.2019 | 00:48
Els forats negres

Ahir es varen publicar les primeres fotos dels famosos forats negres, o això ens digueren. Tothom quedà bocabadat, fent grans escarafalls per l'estrena mundial, per la novetat, per la descoberta. Vaig veure les fotos. Forats negres? Podia ser també el cul encès d'una mona a les fosques, o el deliri de qualsevol grafiter passat d'absenta –o de ginebra.

És de món que no va bé que d'imatges molt més clares, com les del Sant Llençol de Torí, en fem befa, i que bavegem en canvi de progrés, i de superioritat moral de la ciència, amb estampes tan de cap per avall com les que ahir es presentaren. Explica l'esperit de la nostra època – Valentí Puig ho diu– que les samarretes vagin caríssimes i que els pijames de ratlles no es venguin ni a les rebaixes. Que haguem donat credibilitat al mateix relat del forat negre i en canvi ens costi tant d'entendre que tots els sentiments estan resumits al Calvari, també explica la tristor de la nostra era. Que la teoria de l'evolució ens sembli més creïble que la tendresa com la metàfora de la solució universal, diu molt de com la Humanitat se sent òrfena, abandonada. La música de Bach o la catedral de Siena proven molt més l'existència de Déu, i la seva capacitat operativa a la Terra, que no pas les elucubracions d' Einstein demostren l'existència dels forats negres. Forats negres! Amb quina indissimulada necessitat de creure us empasseu les més remotes barrabassades. Us cou creure en Déu, perquè us exigeix massa, i sou uns vençuts d'ànima de paper d'estrassa, però us aferreu com toxicòmans al primer venedor de pòcimes que passa. El drama de no creure en Déu és que s'acaba creient en qualsevol cosa: forats negres, drames de Déu, amb les fotos de regal que ahir us publicaren per acabar-vos d'insultar a la cara. Quan tu mateix renuncies a la teva transcendència, és a dir, a la teva dignitat, és només qüestió de temps que arribi el primer xarlatà a fer-ne barata. Forats negres, corbs de l'ànima.

A casa hem cregut sempre en l'infern, igual de fosc que els forats vostres, i on també el temps i l'espai se suspenen. Però n'hem tingut proves molt més altes: Virgili i el Dant hi passegen a la Divina Comèdia, i els dibuixos que en féu Botticelli són molt més reveladors que aquestes fotos de cul de mona que presentàreu ahir, donant-vos importància entre vosaltres, com autèntics carallots. No us fa vergonya fer aquests paperots? No us borda el gos, quan arribeu a casa?

Sou uns cretins. Sou uns grans imbècils. La manca de fe us deixa sempre en ridícul i cada intent de substituir Déu és més simple i barroer que l'anterior: com a mínim el comunisme ens deixà La Internacional, que és un himne extraordinari, i La Mare de Gorki, i El Capital. I més recentment, a Corea del Nord, un dels dofinaris més cuquis del món. Però vosaltres, què, amb els vostres forats negres? Havien de ser negres, si eren vostres. No veieu cap altre color.

Llegiu la Bíblia, digueu un Parenostre abans d'anar a dormir, beneïu la taula, doneu les gràcies. Deixeu les mones i els seus culs al zoo. Més aviat bategeu-vos, heretges, feu la primera comunió, tanta negror se us esvairà de cop i allà on ara hi veieu forats hi trobareu el camí cap a la vostra salvació. El ressentiment no us ha dut enlloc. Hi ha més ciència en les Variacions Goldberg que en qualsevol explicació de l'origen del món. Contra els forats negres, que no són a l'espai, sinó al vostre cor perdut, el Pange Lingua, sant Agustí i el Llibre de Job. La gràcia de Déu és infinita i Ell no es cansa mai de perdonar-nos, som nosaltres els que ens cansem de demanar perdó.

Fins i tot vosaltres, que poseu cada dia a prova la gran paciència del món, teniu i tindreu sempre l'últim moment de penediment si és sincer i lliure. Sempre la pietat, tal com l'escolpí Miquel Àngel. No hi ha forats, hi ha bellesa i esperança. Són una sola cosa la llibertat i l'amor. No tingueu por.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook