El 67 per cent dels europeus creu que el canvi climàtic i la regulació de les noves tecnologies són els problemes més importants als quals s'enfronta la UE en aquests temps, segons una enquesta recent impulsada per l'Institut d'Empresa de Madrid. Un altre sondeig de l'Eurobaròmetre de la Comissió Europea, realitzat amb entrevistes a 27.000 persones, revela que els ciutadans consideren la inquietud amb el medi ambient com un dels principals actius de la Unió, al mateix temps que la qualitat de les infraestructures, la capacitat de les nacions occidentals per promoure la pau i la democràcia fora de les seves fronteres o la seva aposta per la investigació i la innovació. Preocupa, i molt, cuidar l'entorn.
El debat és al carrer i forma part del nou conjunt de sensibilitats dels electors. Ja no és el fruit de la imposició d'un discurs políticament correcte sinó la resposta a una consistent demanda de la societat contemporània. L'interès per preservar els recursos naturals, protegir el medi ambient i frenar el canvi climàtic resulta consubstancial a aquest temps d'agitació i desconcert que porta aparellades altres transformacions dràstiques amb la revolució digital. Els ciutadans no necessiten un acte de fe per comprovar allò que està passant, ho experimenten en la seva pròpia activitat diària.
En una època tan nefasta per a la veritat, els «conspiranoics» reaccionen negant les evidències, protegint-se així perquè ningú els prengui per ingenus. No és possible a hores d'ara minimitzar l'amenaça. Les restriccions al trànsit a les ciutats per les altes taxes de pol·lució de l'aire comencen a ser habituals. Els arbres floreixen abans, sequeres o inundacions sorprenen a deshora, les collites registren modificacions. El desglaç de les masses glaceres, com la de l'Àrtic, adquireix visibilitat. Els fenòmens meteorològics adversos, i les seves devastadores conseqüències, sorgeixen amb una reiteració desconeguda.
De modificacions climàtiques sempre n'hi ha hagut, però mai originades com les actuals per la mà de l'home. Si hi ha vida a la Terra és gràcies als gasos d'efecte hivernacle que de manera natural i espontània es propaguen cap a l'atmosfera, i impedeixen que part de la calor del Sol s'escampi. Passa que des de la industrialització, l'empremta humana els ha incrementat perillosament i no podem romandre impassibles prenent-ho per un conte. Però a més de la preocupació per frenar el canvi climàtic hi ha múltiples lluites paral·leles, com la de la gestió de residus tòxics o escombraries no biodegradables, necessàries per conservar un planeta més habitable.
La Cimera de la Terra de 1992 va donar origen a la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic i va iniciar una carrera amb èxits moderats. El protocol de Kyoto, la negociació del qual va començar el 1995, només va comprometre 37 països. El Tractat de París de 2016 ja arriba a 184. El seu caràcter no vinculant i la retirada de l'acord de governs com el d'Estats Units fan dubtar de la seva eficàcia. Perquè nord-americans, xinesos i indis són precisament els més grans causants de les males emissions. No convé excusar-se en aquest fet per retardar la batalla. La qualitat ambiental és salut i compromet els grans imperis econòmics, els poderosos actors internacionals, els governs nacionals, les autonomies, els ajuntaments i també els individus particulars que, amb la seva preocupació, empenyen perquè canviï el panorama des de la base.
Sabedors del despertar de la consciència ciutadana per preservar la casa comuna que habitem, el bé més preuat que posseïm i hem de llegar en condicions òptimes a les noves generacions, Diari de Girona i el grup editorial al qual pertany, Prensa Ibérica, creen des d'avui, els diumenges , una secció específica dedicada al canvi climàtic i el medi ambient sostenible, en una iniciativa pionera entre els grans mitjans regionals espanyols i destinada a consagrar a aquest desassossegant fenomen l'atenció que mereix. Ens ocuparem igualment de donar rellevància a les notícies diàries que sorgeixin sobre l'assumpte, per transmetre-les amb equanimitat i independència. L'objectiu: oferir llum i dades fiables a les discussions.
Un diari depèn dels seus lectors, i només sintonitzant amb les seves inquietuds podrà resultar útil per informar-los amb rigor i ajudar que es forgin un criteri sobre els grans reptes del segle XXI. El sud d'Europa, el que toca de ple a Espanya, serà l'àrea més afectada per les alteracions, segons pronostiquen molts científics. Els esforços mediambientals incrementen l'eficiència, la innovació i la competitivitat de les empreses. També contribueixen a la vida sana. La protecció del medi ambient és tasca de tothom i beneficia tothom. Ningú menysprea un futur equilibrat i sostenible. Aspirem al fet que una informació constant, essencial i plural contribueixi des d'avui a aconseguir-ho.
