El Govern català va declarar la setmana passada l'emergència climàtica seguint els passos del parlament britànic, que ho va fer a principis de maig.
Ja hi ha mitjans de comunicació anglesos que han variat el seu llibre d'estil amb la voluntat de substituir el concepte de «canvi climàtic» pel d'«emergència climàtica». El llenguatge és important perquè contribueix a crear un estat d'opinió, i el repte mediambiental que ha d'afrontar la humanitat és majúscul.
Però, a banda de les paraules, dels governs s'esperen fets. La declaració d'emergència climàtica a Catalunya sembla que hauria de portar implícit cert caràcter d'urgència a l'hora de prendre mesures. I de moment, no hi ha motius per ser optimistes.
La Llei Catalana de Canvi Climàtic gairebé no s'ha desplegat: on són les meses de participació social que preveu la normativa? I les mesures de fiscalitat mediambiental?
Mentre esperem que el simbolisme d'aquesta declaració es tradueixi en accions noves i concretes, a qui toca arremangar-se és als privats. Ciutadans i empreses tenim a les nostres mans ser més responsables i convertir-nos en els actors principals de la reducció d'emissions. Les generacions futures ho agrairan.
