L'estadística ha agermanat Salt i Castell-Platja d'Aro, dos municipis que s'assemblem com un ou a una castanya. Els números afirmen que la renda per càpita entre un lloc i l'altre només difereix de 600 ? l'any. Que la població costanera aplegui s'Agaró, Platja d'Aro i Castell d'Aro, fa encara més inversemblant qualsevol comparació amb Salt. S'ha especulat que la precarietat laboral a la costa n'és el motiu. El cas és que d'habitatge assequible no n'hi ha i qui pocs cèntims fa girar ha d'anar a viure a Palamós o a Sant Feliu de Guíxols. Per tant, no s'empadrona allà on treballa. A més, fa l'efecte que a Platja d'Aro hi ha més immobiliàries que bars però especialitzades a resoldre els maldecaps de qui té més de mig milió d'euros i no sap què fer-ne. Aquestes cases d'alt nivell fan de mal ocupar, per massa ostentoses, i tampoc hi ha cap complicitat entre els locals per afavorir el campi qui pugui. La intuïció ens alerta que anem ben equivocats si volem establir cap lligam econòmic entre Salt i Platja d'Aro, i els mètodes alternatius ens refermen la impossibilitat. Per exemple, una de les meves distraccions favorites a la costa és esperar a creuar un pas de vianants per fer aturar un Porsche, un Lamborghini o un Ferrari. L'espera es pot allargar fins a cinc minuts, en casos extrems, no més. A Salt encara hi soc. Ni baixant les pretensions a un Mercedes de classe mitjana. Un altre barem és el preu dels kebabs. A Salt te'ls donen per 3 ? amb refresc. El preu s'enfila fins als 6 ? al centre de Girona. A Platja d'Aro, en canvi, ronden els 5 ?. El kebab ens dona una bona pista de quines butxaques pretén seduir el comerciant com també ho és la presència dels xinesos astuts, que no s'estableixen en llocs ni massa granats ni massa escarransits. I ara sí que descobrim la germanor entre Salt i Platja d'Aro, perquè hi ha ben pocs xinesos a tots dos indrets. Tornant als números, la diferència entre els pressupostos municipals és significativa. Salt triplica Castell-Platja d'Aro en nombre d'habitants però el pressupost és més de tres vegades inferior. La gràcia seria que Lionel Messi, Georges Soros i Bill Gates s'empadronessin a Salt. Malgrat que els saltencs passarien per les mateixes angoixes diàries, just l'endemà que tots tres milionaris engrossissin el cens de Salt, l'estadística faria passar els saltencs com els ciutadans més rics de Catalunya i bona part de l'estranger. Per si teníem cap dubte, ara sí que podem veure que la renda per càpita és una enganyifa de les grosses.