04 de juny de 2019
04.06.2019
Diari de Girona

Girona i la Barcelona turística com a referència

04.06.2019 | 06:00
Girona i la Barcelona turística com a referència

Sabut és que a ciutats com ara Girona o Barcelona, o també Palma o Madrid, els centres urbans són objecte de discussions entre veïns i entre partits polítics –i fins i tot entre acadèmics de les universitats– sobre quina mena de deteriorament de la vida quotidiana pateixen els habitants o residents habituals per la pressió de les activitats turístiques, ja siguin hoteleres o d'habitatges d'ús turístic.
Per sort per als gironins, la ciutat no arriba a patir en un grau tan elevat –en la meva opinió patir, malgrat el que defensin altres col·legues– com altres de les ciutats esmentades. La més propera –i més deteriorada– és, sense dubte, Barcelona.
Per això, i de cara al futur equip municipal de Girona, m'ha semblat interessant fer aquest comentari per totes les derivacions que implicarà, a Barcelona en primer lloc com a part en qüestió, però no només a ella sinó també a la resta dels municipis les autoritats dels quals vulguin un desenvolupament turístic més harmoniós de cara al futur.
El comentari és respecte d'una de les decisions més esperades, sobretot en el sector hoteler de Barcelona. Però els seus empresaris turístics del sector de l'allotjament acaben de rebre un dur revés: la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha desestimat el primer del centenar de recursos presentats a Barcelona per diferents hotelers contra les limitacions imposades en la normativa municipal que va aprovar el consistori mitjançant el denominat PEUAT (Pla Especial d'Allotjaments Turístics) que va entrar en vigor fa poc més de dos anys, i que havia tingut com a pròleg la prèvia moratòria hotelera aprovada i imposada pel mateix equip municipal.
Aquesta primera derrota d'un dels empresaris hotelers que havien acudit al TSJC obre el camí cap al que se suposa serà semblant o idèntica decisió judicial respecte de la majoria dels altres casos, si no tots.
I, encara que hi ha la possibilitat que els qui es consideren perjudicats puguin presentar recursos de cassació, el precedent legal que ha establert i, molt en concret, els fonaments judicials de la decisió semblen un aval no només per a l'Ajuntament de Barcelona sinó també per als d'altres ciutats en les quals els centres urbans canvien acceleradament d'usos i costums.
La decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya dona validesa a la normativa municipal del PEUAT i la justifica –aquí està el més rellevant de l'assumpte– a concedir-li o reconèixer-li una «motivació» i una «justificació».
També indica que el controvertit pla respon a raons d'«interès general» al mateix temps que critica «les seqüeles» del creixement hoteler desenfrenat com a exponent de deterioració de la convivència ciutadana, degradació de l'espai públic, afectació de la seguretat de les persones i béns i encariment del lloguer ordinari en els centres urbans, un fet que –segons els jutges del TSJC– força residents habituals a haver de desplaçar-se a viure en l'extraradi de Barcelona.
Com ja he dit abans, un punt de referència legal, per a polítics i empresaris, més enllà de la capital de Catalunya.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit