Estic emprenyat i més que tip de comprovar que, menyspreant totes les lleis, per enèsima vegada d'ençà el 2010, els diferents governs espanyols es passen per l'arc del triomf la voluntat democràtica i majoritària del poble català expressada de forma lliure i reiterada a les urnes, així com moltes resolucions i directives d'organismes internacionals dels quals formen part com, per exemple, la recent resolució del grup de treball sobre detencions arbitràries de les Nacions Unides (ONU) -elaborat per experts en drets humans- que, dit sigui de passada, deixa el govern de Madrid com un drap brut. Els governants espanyols, siguin de dretes, d'esquerra o de centre, basen el seu comportament en aquella frase que tant els agrada veure a les façanes de les casernes de les forces de seguretat de l'Estat: «Todo por la patria». I es pensen que per la unitat de la pàtria -la seva pàtria, per descomptat, que no és la nostra- tot s'hi val sigui legal, il·legal o al·legal. I ho demostren dia rere dia, sense avergonyir-se, perpetrant, vist des de la mirada de societats civilitzades, autèntiques barbaritats antidemocràtiques, antidrets humans i contra la més elemental estètica i ètica moral. Ja està clar que d'aquesta premissa no en pot sortir res de profit. Massa testosterona i molt poca neurona. Això sí, no paren de repetir cada cinc minuts, com intentant autoconvèncer-se, com de demòcrates són i que espanyols i catalans vivim «en un Estado democrático y de Derecho», quan el que vertaderament patim els catalans és molt d'Estat, però molt poc de dret.
Sento bullir la sang quan veig per televisió tractades com si fossin vulgars delinqüents persones dignes i honrades com en Josep Rull, en Jordi Turull, en Quim Forn, en Jordi Sànchez, en Raül Romeva, n'Oriol Junqueras, en Jordi Cuixart i les ara semioblidades na Carme Forcadell i na Dolors Bassa. Sempre amb una gran dignitat perquè mai s'han rendit, no han renunciat en cap moment als seus ideals ni s'han penedit del que han fet. Vertaderament resulta admirable veure'ls a les sessions televisades del judici, cansades, però fermes i plenes de dignitat, lluitadores irreductibles. Però aquest temps tancats no haurà estat en va. Hauran demostrat al món sencer com és i com actua realment l'Estat espanyol. Molts ja sabíem que reaccionaria així. Senzillament perquè un estat no el canvies d'un dia per l'altre, ni d'un segle per l'altre. Espanya sempre ha estat, i sempre serà, igual de repressora i antidemocràtica. Sempre serà arcaica, vella, naftalinosa, patètica, carca, antiga, egoista, prepotent, creguda, caragirada, galifardeu, fatxa i fatxenda, llefiscosa... i em quedo curt. Molts catalans sabem que mai canviarà Espanya, mai. I que, per molt que es vulgui, sempre serà així perquè ho porta en el seu ADN. Només hi ha la solució de marxar, de marxar i com més aviat millor. Ara ja no cal intentar cap tipus de negociació perquè està clar que intentar negociar amb qui no vol ni tan sols dialogar és perdre el temps. Ara més que marxar tenim l'obligació de fugir d'aquest Estat, utilitzant el sinònim d'estat per no dir una altra cosa. A molts ens semblava que aviat farà un any teníem l'oportunitat de marxar, que el gran moment havia arribat. Però, cal reconèixer-ho, els nostres polítics es varen equivocar de forma i manera.
Ara es poden redimir. Potser esperen a la sentència del Suprem, però aquesta no serà benèvola. Hem de marxar com més aviat millor. Hem de marxar ja! Si volem un país lliure pels nostres fills i pels fills dels nostres fills, l'única solució és implementar la república catalana. Em nego a deixar els meus fills i els meus nets en un Estat com l'espanyol. Si continuem com ara tots ells es veuran obligats a marxar i buscar-se la vida qui sap on, i jo no vull que marxin. Vull que puguin viure en una Catalunya lliure i vertaderament democràtica, una Catalunya independent. I cal que, malgrat les dificultats, tots plegats hem de seguir lluitant perquè això passi. Fotem el camp ja tots. Separem-nos d'aquest país que només ens vol per espoliar-nos, menysprear-nos i empresonar els nostres polítics.
