Cartes

Josep Ardila Garriga BANYOLES

Sovint ens preguntem què significa el lema «Orgull gironí», segur que cada aficionat del Girona FC té una resposta. Per a mi l'orgull gironí s'identifica amb la història de Pere Pons. Des d'alevins al vell camp de terra de la Devesa a Primera Divisió amb el club de la seva vida. El camí d'en Pere no ha estat fàcil, l'ha recorregut amb esforç, constància i compromís. Compromís amb el club quan pintaven bastos a Montilivi i sempre amb discreció i professionalitat, només trencada per un pentinat difícil de descriure i l'explosió d'alegria a la plaça del Vi el dia de l'ascens a Primera.

En Pere marxa per seguir jugant a Primera i s'ho ha guanyat. Ho fa havent estat protagonista en el creixement que ha viscut el Girona FC i sobretot deixant una petjada inesborrable en forma d'exemple per a tots els nens i nenes que es formen a Torres de Palau per arribar, qui sap si algun dia, a repetir la seva història.

L'afició perd un capità, però segur que el club segueix treballant cada dia perquè es repeteixi la història i aviat veiem més nois formats a casa jugant al primer equip. Serà un bon senyal. Perquè en Pere marxa, però l'orgull gironí es queda.

És hora de creure realment en

els joves

Jordi Cruz Plaja PALAFRUGELL

Després de segles de salvatgisme i d'estúpides lluites pel poder, pels diners i per veure qui la tenia més grossa, hem portat el planeta a una situació límit, a punt del no retorn. Sota una sobredosi d'inconsciència i estupidesa ens hem cruspit el futur dels joves i de les properes generacions, és a dir, hem estat un autèntic fracàs.

El marge de temps s'ha acabat, ja no ens podem seguir distraient en lluites polítiques, econòmiques o socials, individuals o locals. Els nostres fills ho reclamen, recentment l'activista mediambiental Greta Thunberg ha iniciat un moviment clau per al planeta i ha portat a la seu de l'ONU el clam desesperat i el plor dels joves. L'experiència em diu que no n'hi haurà prou que els joves s'aturin un dia a la setmana per la salut del planeta, ni dos, ni tres, sinó que caldrà que ho deixin tot i surtin permanentment al carrer si volen tenir futur.

És hora, i massa urgent per seguir discutint inútilment, que els actuals dirigents polítics i econòmics, alhora que la resta d'adults que hem gaudit dels excessos i la insostenibilitat del model consumista, pleguem i deixem la gestió del planeta en mans dels nostres joves, al cap i a la fi el present els correspon, i el futur de les properes generacions, els seus descendents, també.

Postveritats

salvador tarradas GUALTA

Al llarg de la història recent, alguns escriptors, periodistes i polítics han convertit conceptes o afirmacions falsos en una veritat a còpia de reiterar-los. S'ha dit, per exemple, que a la tomba de Groucho Marx hi consta l'epitafi: «Se­nyores, perdonin que no m'aixequi», quan la veritat és que tan sols hi ha una làpida negra amb l'estrella de David i una inscripció que hi diu: Groucho Marx 1890-1977. El mateix passa amb el militar nord-americà Georges A. Custer, el de la batalla de Little Big Horn contra les nacions Sioux, que tothom s'hi refereix com a general Custer i en realitat era tinent coronel.

També ha fet fortuna i s'ha instal·lat com una veritat el fals concepte de «gota malaia», referint-se a un mètode de tortura que es diu en realitat gota xinesa, consistent en un degoteig d'aigua continuat en un mateix lloc del cos. En canvi, la bota malaia consisteix en una sabata de fusta amb cargols que es van estrenyent, fins trencar els ossos del peu.

Igualment, se'ns ha volgut fer creure que els humans habitants de la Terra som els culpables del canvi climàtic actual, quan la realitat és que ens trobem en plena era postglacial que va començar fa 10.000 anys a causa d'un acostament al Sol de la nostra orbitació. En tot cas, com a molt, podem ser culpables d'accelerar aquest canvi i fer la terra menys habitable per la pol·lució mediambiental.

Finalment, els mitjans i polítics nacionalistes espanyols no s'han cansat de repetir que el M.H. President de la Generalitat a l'exili, Carles Puigdemont, és un delinqüent fugit de la justícia, passant-se pel camal dels pantalons la presumpció de innocència, que sí que ha estat reconeguda per les justícies belga i alemanya, que li permeten la lliure circulació com a ciutadà de la Unió Europea.

Gavians: una plaga en augment

Daniel Vivern Lladó GIRONA

Els gavians són un problema a tot Girona ciutat: criden dia i nit, embruten, transmeten microbis, escampen deixalles i maten coloms, els cadàvers dels quals els veïns hem de recollir dels balcons, terrasses i patis. L'Ajuntament respon que els seus tècnics només fan fora aquesta plaga quan es tracta d'edificis públics, cosa que no passa en altres municipis, que sí que apliquen plans contra els gavians. Cada vegada és més freqüent que el ciutadà s'hagi d'espavilar pel seu compte, en tantes i tantes coses. Doncs bé: els veïns dels carrers Porvenir, Tomàs Mieres i Canonge Dorca no caurem en la temptació d'actuar pel nostre compte -no fos cas que incomplíssim algun protocol sagrat-, però si cal denunciar a qui correspongui per desídia, ho farem. N'estem tips.