L'elector, sense
veu ni vot
JOAN JANOHER I SADURNÍ FORALLAC
Si no canvia el sistema electoral, i no ens adaptem a les majories dels països democràtics, no avançarem gens per arribar a unes eleccions amb cara i ulls. El sistema ambigu que apliquem queda molt lluny del que seria necessari fer. Crec que ens hauríem de moure en eleccions primàries i anar a la segona volta, una fórmula ben entesa en els països capdavanters d'Europa i mundials. De voler resoldre l'empatia existent a casa nostra, només s'escau suggerir una solució imminent, per guanyar-se la confiança de l'electorat. La majoria de ciutadans se senten enganyats, per la diversitat de propostes que alteren els resultats.
Jo, personalment, en altres col·laboracions de premsa ja havia denunciat aquest comportament del partidisme polític, i que vull recalcar amb duresa. No podem permetre aquest transfuguisme radical dels vots electorals. És una manipulació desproporcionada, quant a les diferències guanyades a les corresponents llistes. Vivim en un moment on es juga a ridiculitzar l'elector per quant la majoria, sempre escollim al partit més adient i rellevant, per assolir les responsabilitats adients, per defensar les inquietuds, com el compromís escaient de trobar-ho. Crec doncs que tenim un greu problema al qual cal una solució única, amb prioritat, si volem recuperar la veu dels electors.
El timbaler del Bruc
Enric Carcereny Beltran Lloret de Mar
Jo sí que crec en la unilateralitat. Tothom pot pensar que és el millor per arribar a la independència de Catalunya, però la veritat és que no es veu una solució fàcil i sobretot ràpida.
Fa poc, a Lloret, es va parlar de l'anomenat «consum estratègic», que no vol dir fer una llista negra dels que no estan d'acord amb nosaltres i no gastar res en els seus negocis. Si necessitem un producte espanyol determinat, l'hem de comprar on faci falta. No és això, companys no és això.
Es tracta d'afavorir tots els que pensem el mateix comprant en els seus negocis, començant per les botigues de proximitat, i si no trobem el que ens falta, tenim el Mercat Municipal, l'Àrea de Guissona, Bon Preu, l'Esclat, la Fageda d'en Jordà, i no en poso més perquè segur que en deixaré molts.
Per altra banda, pensem que per això ni ens poden tancar a la presó ni ens obriran el cap amb un cop de porra.
Podem fer molt, a favor de la nostra causa i perjudicar els que volen la nostra derrota. No hi ha res que faci tant de mal com la falta de vendes, a qualsevol negoci.
És lògic anar a comprar una hamburguesa allà on un comerciant es riu de les penalitats que passen els nostres empresonats i exiliats posant-li el nom de «155»? Si un familiar seu estigués empresonat, hauria fet el mateix ?
També és necessari que tots els partits independentistes s'ajuntin en un de sol i renunciar a l'ego particular, per veure qui es posa a dalt de tot. I això només és possible amb el vot directe del poble, a les persones escollides, i amb un sou suficient per poder viure, sense despeses escandaloses, ni pensions extres.
