Quan estudiava Dret, els professors insistien en quelcom bàsic des de la perspectiva processal penal, com era la necessitat de tenir seguretat jurídica. Si la ignorància de la llei és inexcusable, bé l'haurem de conèixer, però, és clar, també és important que la llei sigui clara, per evitar interpretacions extensives que en l'àmbit penal poden ser perilloses i contràries a la pròpia essència del dret penal.

Han passat ja uns anys des que vaig deixar de ser estudiant, però la realitat em mostra que hem avançat poc en aquest aspecte, i cada vegada hi ha més inseguretat jurídica. El judici del procés, amb totes les seves excepcionalitats, podria ser un ­exemple. Però n'hi ha més; molts més.

Un exemple podrien ser els delictes contra la seguretat dels treballadors, és a dir, perquè ens entenguem, aquells accidents laborals que acaben a la via penal. A diferència del que passa amb els delictes contra la Hisenda Pública (delictes fiscals), on almenys hi ha un element objectiu amb la quantia defraudada, en els delictes contra la seguretat dels treballadors qualsevol infracció de la normativa en matèria de seguretat, amb independència del resultat, podria donar lloc a un procediment penal. De fet, així és. Si bé en els delictes fiscals la majoria de procediments penals s'inicien per derivació de la mateixa Agència Tributària, en el tema dels accidents laborals el procediment penal s'obre encara que no hi hagi una acta d'infracció per part de la Inspecció de Treball.

Òbviament no hauria de ser el mateix una empresa que té un pla de prevenció de riscos laborals que una que no en té. Tot i que sembla obvi, a la pràctica això pot ser que no tingui cap influència. Quelcom semblant pot passar amb el tema del Compliance, és a dir, amb la responsabilitat penal de les persones jurídiques. Tenir un Compliance ens pot servir per exonerar-nos de responsabilitat penal, però la qüestió és si aquesta exoneració haurà de declarar-se en la fase d'enjudiciament, o es podrà acordar a la fase d'instrucció?

Si, tot i tenir un Compliance degudament implementat, no podem evitar una imputació processal, amb el dany reputacional que això pot provocar, aquesta ­exoneració de responsabilitat haurà comportat un desgast innecessari a la persona jurídica. La mateixa Fiscalia General de l'Estat recomana als fiscals en la seva Circular 1/2016 no acusar en aquells casos en què hagi estat la pròpia persona jurídica la que, gràcies al Compliance implementat, hagi pogut detectar el delicte i l'hagi denunciat. Llegia en un article que en aquest sentit podien ser útils les diligències d'investigació de Fiscalia, però, és clar, el problema serà en aquells temes en què ja s'han obert diligències prèvies al jutjat i això impossibilita que aquestes diligències d'investigació de Fiscalia continuïn.

També llegia, com a mitjà per mitigar aquesta qüestió de l'erosió de la persona jurídica, explorar de manera extensiva les vies de la mediació penal. És cert que la justícia restaurativa ha tingut èxit en l'àmbit de la justícia de menors, però en matèria de responsabilitat de persones jurídiques seria desitjable una reforma normativa que permetés que aquesta exoneració de responsabilitat es donés dins la fase d'instrucció -o fins i tot en una fase prèvia a aquesta- i amb el menor dany reputacional possible.

Aquesta absència de mecanismes processals idonis per evitar la imputació judicial de la persona jurídica quan té implementat un programa de compliment normatiu (Compliance), juntament amb la falta d'una Jurisprudència clara que marqui uns criteris a seguir i tenir en compte, segueixen provocant una inseguretat jurídica intolerable en el segon semestre ja del 2019, quan la norma va entrar en vigor al desembre del 2010.

I amb això acabo i us deixo una última reflexió: mereix el mateix tractament un tema de responsabilitat penal de la persona jurídica ocorregut al gener de 2011 (als pocs dies d'entrar en vigor la norma) que un ocorregut al gener de 2019?