Cartes

Jordi Pausas París

És evident que l'àmbit de les arts visuals dels nostres dies està supeditat oficialment al «diktat» dels profetes, mandarins i comissaris, que són els qui decideixen la «línia que cal seguir» i tenen la paella pel mànec per distribuir les prebendes amb les quals «incorporen» els aprenents d'artista (oficialment anomenats «artistes emergents», ai!) en el circuit de les galeries d'art subvencionades, certàmens, biennals... fins assolir «entrar» al Reina Sofía, el MACBA o l'IVAM...

Josep Pla -que va ser el gran coneixedor dels artistes del seu temps- ja advertí el 1968: «Jo crec que l'artista de bona fe, autènticament intel·ligent, no s'ha de queixar mai del camí que voluntàriament ha emprès... Guanyar diners és tan fàcil en els temps que correm! Tot consisteix a donar gat per llebre i garses per perdius...». Finalment, només els cal adherir-se a l'emboirat i inextricable credo de l'anomenat «art contemporani» beatificat i beneït pels «professionals del combregar amb rodes de molí i que s'empassen les bestieses de la propaganda com aquell qui menja un préssec»... (Josep Pla, «Retrats de passaport» -Xavier Montsalvatge-,1968).

Recordeu-los

Biel Cadilla Falcó Barcelona

El rellotge, implacable i indiferent a la nostra infinita pena, ens recorda que ja han passat dues setmanes. Els primers quinze dies sense el Josep i la Conxita, sense els pares.

Al nostre voltant, tot sembla girar com sempre. Els despertadors sonen, els cotxes roden, la gent va a treballar, riu, menja, viatja, va a la platja i té fills. Mentrestant, nosaltres ens ho mirem atònits, encara sense poder assimilar el que ha passat.

Els pitjors dies de les nostres vides han estat plens d'emocions, de torrents de llàgrimes, però també d'afecte i de companyia. L'onada de missatges de suport i de condol que han arribat de totes bandes ens ha engolit i ens ha arrossegat fins a la platja d'aquesta illa deserta on som ara, com nàufrags.

És l'hora de donar-vos gràcies. Per pensar en ells i per acomiadar-los amb tanta estima. Per ajudar-nos a veure els fruits de tot el que han sembrat. Ens hem vist superats pels innumerables missatges de condol. I això només és mèrit d'ells, de tota la gent que coneixien, de tot l'amor que deixen.

Gràcies al Basté per l'emotiu davantal de fa uns dies, al Bassas pel sentit article de l'Ara, a la gent de betevé, de Rac1 i de La Vanguardia, als escoltes, als extreballadors de Banca Catalana, als dels Lluïsos de Gràcia, als del teatre, al grup de matrimonis, al pare Àlvar, als de catequesi, als Costa, als Romero i als veïns de Castellterçol. Gràcies!

Recordeu-los. Nosaltres ho farem, malgrat el dolor de la seva pèrdua i absència. No deixem de pensar en ells. Si us plau, parlem-ne, tinguem-los presents.

Polítics, per què els volem?

josep m. roura coll girona

Aquest diari deia la setmana passada que a l'Ajuntament de Girona no podien tenir els assessors que volien; crec que set en lloc de deu.

Jo em pregunto si no seria millor que a les eleccions elegíssim els assessors i estalviarnos els polítics. De ben segur que els ajuntaments s'estalviarien un piló de diners.