Es del tot lícit, i fins i tot respectable, militar en contra que els animals estiguin tancats en granges i que se'ls mati en escorxadors. També és lícit, i fins i tot pot aixecar simpaties, lluitar políticament perquè algun dia això canviï. Però assaltar com si fos una operació de boines verdes una granja per «alliberar» porcs o conills és, sense cap discussió possible, delinquir. Fer de saltamarges. En cap cas és un alliberament. És un robatori en tota regla, si és que considerem que la justícia encara és un instrument vàlid per arbitrar la convivència. No podem recórrer a la justícia per intentar posar fi, per exemple, a una festa sense sentit com és un correbou com el de Vidreres i, després, ignorar la llei per organitzar la fugida d'un porc i pretendre presentar els pagesos com una colla de genocides. Amb la llei a la mà, aquestes persones que es defineixen com a animalistes són delinqüents. Lladres.
La societat està en un procés de fanatització irreversible. Les eines que tenim per aconseguir qualsevol objectiu polític -la causa animalista també ho és- no són suficientment ràpides per aquells que ho volen tot i ho volen ja. Avui tot ho exigim fanàticament ràpid, com si les societats i les seves normes no haguessin trigat segles en modelar-se. Fa més de 300 mil anys que vam adoptar la proteïna animal per necessitats metabòliques. Hi ha molt camí per fer abans de la insurrecció. Podrien començar per denunciar les misèries i la sordidesa de la indústria de la carn i els seus escorxadors. Aquí hi ha molt camí per fer. Però s'ha de fer amb un rigor que és enemic del fanatisme que practiquen aquests espanyaportes.
Soc dels que opinen que és qüestió de temps que els humans deixem de menjar-nos altres espècies. Serà un pas evolutiu. Més quan la proteïna ja es pot aconseguir amb altres aliments. Però si fa milers d'anys que consumim carn, encara tenim un cert marge.
