13 de setembre de 2019
13.09.2019

Joc de què...?

12.09.2019 | 23:20

Aquest estiu ens ha ofert diversos temes polèmics relacionats amb la ciutat de Girona i la seva oferta turística. Me'n venen al cap tres. D'una banda, la crisi de Ryanair i l'anunci del tancament de la seva base a l'aeroport de Girona; en segon lloc, la polèmica al voltant dels autobusos turístics, i finalment la qüestió de l'impacte real o no de la sèrie Joc de trons.

Vull dedicar sobretot la meva atenció a aquesta darrera qüestió, però abans vull fer algunes consideracions sobre les altres dues i també cridar l'atenció sobre el fet que més enllà d'algunes pintades i pancartes sembla com si durant l'estiu hagi minvat la tensió al voltant del tema dels pisos turístics.

En primer lloc, doncs, Ryanair. Des que es va inaugurar a l'aeroport Josep Tarradellas de Barcelona-El Prat la T1 estava cantat que els forats que quedaven a la T2 serien ocupats per companyies de baix cost. I així ha estat; a mesura que ha agafat força aquesta presència a la T2, en aquest cas una presència no subvencionada, almenys aparentment, ha agafat cos la idea que els altres aeroports eren subsidiaris i complementaris. En realitat ja fa temps que ha canviat el model aplicat per Ryanair a l'aeroport de Girona i és una evidència que amb els canvis i les supressions de rutes les pautes dels moviments de passatgers havien canviat molt. Sense tancar del tot ara es puja un esglaó més en el distanciament entre la companyia i el nostre aeroport després d'una història d'amor que ha durat uns quants anys. És molt probable que la decisió correspongui únicament a la lògica descarnada del negoci i que no hi hagi res a fer. Evidentment el Govern de Catalunya i les entitats i corporacions que han participat del conveni han de batallar amb tots els arguments fins al darrer moment. Però també és convenient que en el cas que les negociacions no prosperin hem de girar ràpidament el punt de vista i hem de començar a considerar la pèrdua de la base com l'oportunitat definitiva per a la diversificació. L'aeroport de Girona ha passat èpoques molt pitjors i ha tirat endavant. Més enllà, doncs, de les qüestions competencials fem de necessitat virtut i comencem a treballar amb un altre esquema.

És més penosa la qüestió dels autobusos turístics a Fontajau que esdevé directament un càstig als turistes que hem atret quan no en teníem i que ara sembla que rebutgem perquè ens en sobren. L'argument de la diversificació comercial és massa grotesc i en realitat l'exercici que provoca el desplaçament és disuassori per a qualsevol activitat comercial en el recorregut. La prova de la càrrega sobre un excés de turistes no pot recaure només sobre aquest segment i menys sobre els mateixos turistes. En realitat, en la relació permanent entre l'oferta i la demanda hauríem de veure si no té més pes el tipus d'oferta que la demanda que ja coneixem i que es va diversificant de manera espontània. La massificació del turisme a Girona és el resultat d'un èxit que ha tocat sostre en un dels casos de recorregut més curt entre el desert i la saturació. Com que sabem d'on venim i crec que sabem què volem les correccions s'han de fer no pas sobre els tutristes que venen sinó sobre el que els oferim. I modificar el que oferim tindria millors resultats que no pas allunyar i fatigar els turistes més populars.

Precisament el suposat poc impacte de Joc de trons en el coneixement de Girona hauria de ser vist com un símptoma de maduresa del nostre producte turístic més que no pas com una mancança. La sèrie, però sobretot la gravació d'una part de la sèrie a Girona, va tenir el seu impacte i va crear el seu valor afegit. Però la ciutat no va sucumbir als encants de cavallers, princeses i monstres fantàstics i més enllà del tron on fotografiar-se són mínims els productes que contaminen la nostra oferta vinculats amb la sèrie Joc de trons.

Des del meu punt de vista això està bé. Només cal anar a Dubrovnik i descobrir un cas de massificació major, amb creueristes i visites reiterades, i un cas d'impregnació i saturació extrems de la mitologia de Joc de trons. Dubrovnik té una entitat sensacional per ella mateixa, té història i té monuments per molt que modificats com a conseqüència de la guerra, és patrimoni de la humanitat tot i que com Venècia té alguns advertiments de la UNESCO, i ofereix molts altres atractius que fan sobrers o excessius els efectes secundaris de Joc de trons. Sotmesa la ciutat de Dubrovnik a aquesta dictadura simbòlica hauria sucumbit ara després de segles de resistència i sembla com si ja no tingués gravada aquella màxima de les institucions de la ciutat que diu que la «llibertat no es pot vendre ni per tot l'or del món».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook