Els animals provoquen prop de 900 accidents anuals a les carreteres de Girona, segons el Diari de Girona del passat 9 de setembre. I jo em pregunto, com ens ho podem permetre? El diari explica que els accidents afortunadament no impliquen gran gravetat, excepte per als motociclistes, però pel que fa als vehicles de quatre rodes acaben amb el davant aixafat... i que òbviament té més gravetat una topada a 120 km/h que a 40 km/h, ves quin descobriment, i si en lloc de cotxe es circula amb un carro i un matxo els accidents encara seran mes lleus... No pretenc fer apologia de la velocitat, però sí posar de manifest que estem davant d'una plaga, pel que fa als senglars, i aviat també ho serà amb un animal reintroduït per grans experts que asseguren que serien bons per al territori: la daina.
Lluny en el temps queden aquelles batudes per caçar senglars de bon matí, on durant dies es resseguia el rastre d'un animal que malmetia conreus. Ara els senglars els tenim a les portes de casa si vivim en un entorn rural o en els carrers de molts pobles i ciutats...
Qui ha de fer el control, o l'havia d'haver fet al seu temps, són els caçadors. Ells i ningú més que ells tenien el dret de caçar. I amb la caça s'havia de gestionar la fauna cinegètica. El resultat és espantosament visible: el senglar ha esdevingut una plaga que, a banda dels molts accidents que provoca, mai com ara havia destrossat tant els conreus, mai com ara s'havien tancat, amb tanques elèctriques, tants camps de conreu, mai com ara s'havien deixat de conrear parcel·les entremig de boscos, que entre altres coses són imprescindibles com a tallafocs... i a on som?
El col·lectiu de caçadors cada dia són menys i més envellits i, pitjor encara, ja que sovint són malvistos per la societat, i avui, malgrat el pas del temps, malgrat demostrar que el control de la fauna salvatge se'ls ha escapat de les mans en molts llocs, encara es posen pals a les rodes per poder aturar aquesta plaga.
L'Administració no sap o no vol posar solucions. L'afany de tenir-ho tot controlat, documentat i segellat, més que tot per cobrir-se les espatlles i no perdre la cadira, posa més pedres al camí que no pas solucions.
Com ens ho podem permetre, em torno a preguntar, davant de conreus destrossats, veient els accidents diàriament en qualsevol carretera.
A qui beneficia això?
Cal que algú hi perdi la vida? Ens podem permetre portar de països llunyans tot el que aquí podríem recollir?
Fa trenta anys no hi havia tantes destrosses als camps, els accidents a causa dels senglars eren anecdòtics... per què ara n'hi ha tants? Han canviat els hàbits dels senglars, diuen uns; els cultius que ara es conreen són mes apetitosos, diuen altres... Les dades contradiuen aquest últim punt, ja que el conreu de gira-sol i sorgo pràcticament s'ha deixat de conrear a Girona, i de blat de moro cada any se'n cultiven menys hectàrees...
No! El senglar no han canviat els hàbits, el que passa és que la densitat de senglars ha augmentat de tal manera que ha esdevingut una plaga i aquesta avança i s'emporta tot el que troba per davant.
