Anem a unes noves eleccions el 10 de novembre. Els ciutadans ens sentim profundament enutjats i decebuts. Haurem perdut uns mesos importants per resoldre problemes. Hi ha molta gent que ho passa malament i problemes greus que necessiten que es comencin a proposar solucions amb urgència i hauran d'esperar. També ho hauran de fer les comunitats autònomes, que tenen bloquejades les transferències que tant els fan falta. A més no està gens clar que unes noves eleccions clarifiquin el panorama. És urgent poder aprovar uns nous pressupostos, ja que prorrogar-los per segon any consecutiu (són encara els pressupostos del PP de Rajoy i Montoro) seria lamentable i impediria fer la política que un govern progressista proposi. Temes com el Brexit, la sentència del judici als líders catalans i l'amenaça d'una nova crisi demanen un govern estable. Finalment el nostre paper a Europa s'està devaluant, Itàlia ha tornat a Europa i Espanya està desapareguda. Els partits i els seus líders en són els responsables. Sánchez no ha sigut capaç de trobar els suports necessaris. Iglesias només ha volgut parlar de govern de coalició i no de programa (que Sánchez li va fer arribar tard). Ha volgut assaltar els cels, en paraules d' Aitor Esteban, sense preveure les conseqüències. El PP s'ha negat a una possible abstenció tot i que no fa tant ho va demanar al PSOE per investir Rajoy. Ciutadans ha presentat Sánchez com l'enemic a batre en comptes de buscar solucions i a darrera hora ha fet una proposta de saltimbanqui, alguns diuen que forçat pels opositors i inclús per Macron. La millor descripció d'aquest moviment és un acudit publicat a El País, on el Rei diu a Rivera: la tombarella ha estat bé però continuem despullats. Els bascos i alguns altres grups menors han actuat amb el pragmatisme que els caracteritza i els independentistes s'han dividit entre ERC, que defensava l'abstenció, i els de Junts per Catalunya (amb Puigdemont i el seu vicari al cap davant), que presentaven la cara més radical, se situaven en l'enfrontament sense més.

No vull entrar en el tema de qui té més responsabilitat perquè em sembla un debat poc productiu. M'interessa més saber què es pot fer per tal que no s'hagin de fer dues votacions seguides per formar govern cada vegada que es convoquin eleccions perquè la realitat fa que el bloqueig actual es pugui repetir altres cops. És un tema que s'ha posat sobre la taula i em sembla interessant de tractar. Es poden fer canvis menors. El professor Xavier Arbós proposava adaptar figures que han assajat altres estats europeus com l' informateur belga, el mandatorio exploratorio italià o el conformateur holandès, persones que ajuden a formar governs quan la cosa es posa difícil. També es podrien fer canvis més profunds que requeririen consens. Es podria legislar un sistema electoral que faciliti formar govern com, per exemple, un sistema electoral a doble volta com tenen molts països del nostre entorn. Fins i tot es podria proposar un canvi constitucional. Seria interessant reformar la constitució, en temes electorals però també en temes europeus, en temes de nous drets de les persones en l'era global i digital i en temes territorials. Estic convençut que reformar la constitució és la millor manera de defensar-la. És un tema a plantejar en la campanya, estaria bé que els ciutadans coneguéssim què en pensen, els diferents partits, què pensen, per exemple, sobre una reforma en sentit federal tant pel que fa a Espanya endins com respecte a la relació amb la UE. L'actual president del Senat (que deixarà de ser-ho ben aviat) i que fou el primer president de Federalistes d'Esquerres, havia proposat reformes que semblaven interessants.

Però ja que anem a eleccions voldria fer una proposta perquè els possibles debats tinguin realment interès. Fa un temps vaig parlar de «L'agenda 2030: objectius del desenvolupament sostenible» aprovats per l'ONU a l'assemblea general de 25/02/2015 (vegin la web de l'ONU). Són 17 objectius sobre els problemes més urgents del món i la resposta que l'ONU creu raonable donar-los. Són objectius generals fàcils d'entendre i aplicables a qualsevol país. Crec que qualsevol programa de progrés els hauria de tenir en compte. El govern Sánchez es va plantejar la seva implementació a Espanya i ho va plasmar en un document titulat «La agenda del cambio: hacia una economia inclusiva y sostenible» (fàcilment trobable a la web). De cara a les eleccions crec que seria interessant conèixer l'opinió dels diferents partits sobre aquests documents que constitueixen un programa que, en cas de portar-se a terme, abordaria els problemes de futur de forma profunda, no sols superficialment. Abasten temes com el canvi climàtic, com eradicar la pobresa i les desigualtats, l'educació, el model energètic, les migracions, etc. Als que es dediquen a comentar i als interessats a tenir una mirada de llarg abast els recomano la seva lectura. Si els debats electorals i els diaris que demanen l'opinió als partits tinguessin com a guia aquests documents, de segur que les respostes serien molt més informatives per al ciutadà. M'agradarien debats dedicats a cada objectiu o a grups d'ells als quals caldria afegir temes del moment, com pot ser el tema català o com afrontar el Brexit, que no formen part de l'índex dels documents citats. És possible que els partits trobessin punts d'acord que ara ni s'intueixen entre els retrets i desqualificacions que es llancen. Serien un bon antídot contra una desafecció del ciutadà que no voldria que es transformés amb passotisme. Acabo recordant-los que si no jugues al joc de la política, te la fan els altres, i jo prefereixo participar i ser un més a decidir.