Infravalorar els preliminars és un error. Tinc amics que diuen que gaudeixen més preparant un viatge que fent-lo. Mirar les guies, dissenyar les rutes, seleccionar el que t'emportes al necesser, triar restaurants o escollir la roba. En la seva opinió, esprémer aquests moments els permet viatjar dues vegades. Un dos per un, mira tu que bé. Anar a veure una bona obra de teatre o a escoltar un concert requereix una preparació. Vestir-se, perfumar-se i empolainar-se per a l'ocasió. L'art bé mereix aquest esforç. Igual que preparar un sopar. Es pot cuinar un bon arròs, però si la taula està ben muntada i la il·luminació és l'adequada, l'arrosset es converteix en un bon arròs. Anar a comprar una llibreta és un bon preàmbul. Sempre. No sé molt bé de què, però d'alguna cosa, segur. Cada vegada que n'estreno una, penso que alguna cosa en la meva vida canviarà i que sempre serà per a bé. Que, de sobte, els comptes quadraran, les tasques fluiran o que escriuré alguna cosa epatant. Els preliminars, bàsicament, serveixen per alimentar la il·lusió.
Tinc una amiga que és una defensora a ultrança del sexe i les relacions esporàdiques. En la seva opinió, de seguida que la seva parella s'acomoda i la confiança guanya terreny a les incerteses inherents a qualsevol procés de seducció, es perd tot: la substància, el misteri, la gràcia i, per tant, l'interès. Ella defensa que cal besar i tocar sempre com si fos la primera vegada, quan tens tot un món per descobrir i et perds tafanejant i indagant. En el moment en què el seu amant se salta els preliminars i va directe al gra, la il·lusió s'esvaeix i ella fa mutis. L'altre dia, mentre m'explicava la seva última aventura amb algú que anava massa ràpid, no vaig poder evitar pensar en els polítics. I no és perquè em resultin sexis, que serà que no, sinó perquè, mentre l'últim amant de la meva amiga s'ha carregat la relació per anar a tota pastilla, els polítics s'han carregat la nostra per les seves aventures i perquè no han estat a l'altura. No tots els preliminars alimenten la il·lusió, alguns, per cansament, l'esvaeixen. Una llàstima.
Els ciutadans, aquells als quals vostès haurien de seduir, estem sense pressupostos. Vivim pendents de vostès per quadrar els comptes autonòmics i, amb ells, millorar el benestar i el futur de molts. No sabem quina política laboral o social regirà durant els propers anys. Hi ha treballadors que els necessiten, gent gran desemparada i empresaris que necessiten el seu suport. Necessitem un rumb econòmic i volem saber com gestionaran la incòmoda, per dir alguna cosa, situació a Catalunya. És urgent que es posin mans a l'obra per pal·liar les conseqüències del canvi climàtic, que proposin mesures transversals per a les persones aturades de llarga durada i que aportin el seu gra de sorra per minimitzar les conseqüències de no poder accedir a un habitatge. Vostès i nosaltres ja vam tenir una cita, recorden? Va ser interessant, un repte. Perquè la cosa quallés es requeria intel·ligència, estratègia, generositat i respecte. Però, no. Van esprémer i van gestionar tan malament els preliminars que ens han acabat avorrint i, per si no ho saben, el tedi pot acabar amb gairebé qualsevol relació.
